Horror i vergonya a la frontera de Melilla

Imatge d'arxiu d'una frontera / Foto: ACN

Cartes dels lectors

Publicat el 29/jun/22 per Xarxa Solidària

El 24 de juny almenys 37 persones migrants morien assassinades a la frontera de Melilla. Feia tot just quatre dies que, amb motiu del Dia mundial de les persones refugiades, denunciàvem les flagrants violacions dels drets humans a les fronteres del sud d'Europa i els 4.404 morts oficials en les travessies marítimes cap a Espanya en el 2021.

Milers de migrants moren cada any al mar sense que ens assabentem, en la més absoluta invisibilitat, però en el cas de les 37 morts a la tanca de Melilla les televisions han servit imatges que han visibilitzat l'horror i han mostrat en tota la crua realitat de les inhumanes conseqüències de la política migratòria europea i espanyola, i en concret la de l'externalització de les fronteres.

El Govern espanyol justifica l'actuació de les forces de seguretat marroquines tot parlant d'atac de violents. Persones violentes ..., o persones desesperades? No és més aviat la desesperació provocada per la pobresa extrema en els seus països, per la duresa i el patiment de la ruta migratòria, per les inhumanes condicions de vida en els campaments propers a la frontera mentre esperen una oportunitat, la que ocasiona finalment els intents massius de saltar a la tanca?

Fa anys que la política migratòria espanyola i europea es basa en la concertina i en les tanques més altes i més nombroses, en l'externalització de fronteres a països, que com Marroc, Líbia o Turquia, fan la feina bruta; en definitiva, en la contenció a qualsevol preu, incloent-hi el de la vulneració dels drets humans més fonamentals.

El conflicte d'Ucraïna ha posat de manifest dues coses: per una banda, que quan hi ha voluntat política és possible l'acollida de les persones que fugen dels conflictes armats; per l'altra, la hipocresia de la nostra política migratòria.

No fugen igualment de conflictes armats, oblidats i amagats, els sudanesos o els centreafricans, o del terrorisme islàmic regional molts subsaharians el rebuig de la nostra societat a qui té diferent color de pell o als més pobres entre els pobres, queda al descobert amb aquests comportaments salvatges i inhumans.

Però els fluxos migratoris ni s'aturen ni disminueixen, provablement la pobresa extrema i els conflictes armats empenyen amb més força, i contràriament, tot apunta que encara s'incrementaran més en el futur per la migració dels més vulnerables per les conseqüències del canvi climàtic.

Davant de tot això, podem seguir pensant que aquestes polítiques són la solució? Fins quan creiem que podem defensar el nostre benestar tancats a la "fortalesa Europa", a costa de sembrar milers de morts a les nostres fronteres?

No és hora de plantejar polítiques alternatives més humanes?

Per tot això, les organitzacions integrants de la Xarxa Solidària de Sant Cugat del Vallès:

  • Manifestem el nostre dolor i la nostra indignació per l'assassinat d'almenys 37 persones a la frontera entre Melilla i Nador.

  • Denunciem la inhumanitat i la violència exercides a Melilla contra les persones que intentaven saltar la tanca, persones susceptibles de rebre protecció internacional, així com les flagrants vulneracions de drets humans a la nostra frontera sud.

  • Denunciem una política migratòria espanyola i europea basada exclusivament en la mal anomenada "seguretat". L'aposta per l'externalització de fronteres a qualsevol preu és inadmissible.

  • Exigim vies legals i segures que permetin a les persones exercir els seus drets de sol·licitud d'asil i refugi, amb respecte dels drets humans.

  • Exigim una investigació independent i exhaustiva d'aquests fets a nivell nacional i internacional, així com l'assumpció de responsabilitats.

  • Donem suport i ens sumem al moviment estatal RegularizaciónYa per tal de permetre que les persones que estan al nostre territori tinguin garantits els drets fonamentals i puguin començar una vida amb dignitat.


  • XARXA SOLIDÀRIA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS