Sarajevo

Maria Sansa

Publicat: el 3/jul/14
Opinió| Columnes

Els fets històrics ens donen a conèixer que hi ha llocs especialment castigats per esdeveniments violents. Un magnicidi que va fer un noi de 19 anys a la ciutat de Sarajevo, a Bòsnia i Hercegovina, va suposar grans pèrdues demogràfiques a tot Europa, pel desencadenament de rivalitats territorials, per inseguretat en les fronteres, per reivindicacions nacionalistes, rivalitats econòmiques, rivalitats psicològiques... En aquell país i a aquells ciutadans que tant han patit, que tants morts han tingut, que tants odis han generat. Recordem que l'últim conflicte armat va acabar, teòricament, el 1995 amb els acords de Dayton.

Però el drama continua: un sistema educatiu fragmentat, un atur que segons xifres oficials és del 28% (encara que hi ha qui assegura que és del 40%), zones on encara hi resten mines anti-persona...

La imatge de ciutadans compartint pacificament davant d'una gran pantalla, en un descampat poc urbanitzat, mirant i escoltant un magnífic concert que es feia dins la reconstruïda Biblioteca, que l'odi i uns eixelebrats van incendiar durant l'últim conflicte armat. M'agradaria pensar que és un bon símptoma de reconciliació entre bosnians (musulmans) i croats (catòlics), intentant donar una imatge de pau.

El que no apareix als mitjans de comunicació no existeix.

MARIA SANSA és exregidora