Ous com rocs vs. Gallina silenciosa

Jordi Puignero


Publicat: el 29/set/14
Opinió| Columnes

Ha estat històrica la setmana que hem viscut. El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, amb 106 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, CUP i Joan Ignasi Elena) i 28 en contra (PPC i C's), resultat que significa el 78,5% dels diputats de la cambra a favor del text.

Per si no fos poc, la xifra d'ajuntaments que aquests darrers dies han celebrat plens de suport a la consulta del 9N és ja de 874 (el 92,29% dels 947 municipis que hi ha al nostre país). La població que representen tots aquests ajuntaments és de 6.417.248 persones, un 85,48% de la població catalana. Entre les ciutats més importants que han aprovat la moció destaquen: Barcelona, Tarragona, Girona, Badalona, Mataró, Sabadell, Terrassa, Reus, Manresa, Igualada, Sant Cugat, Granollers, Ripollet, Cerdanyola, Mollet i Vic. També s'han fan plens extraordinaris favorables a la Consulta del 9N a 37 dels 41 Consells Comarcals i a les quatre diputacions. Fins ara només en les poblacions de Rubí, Sant Boi, Castelldefels i Viladecans, la votació del ple ha estat desfavorable a la consulta.

Tot això són dades objectives que no són interpretables ni discutibles. I aquesta és la realitat del país malgrat alguns els pesi. Per tant, si torno a sentir a algú que diu que a Catalunya hi ha una majoria silenciosa en contra de la consulta no li 'fotré un calbot' ('JuradoStyle') perquè no sóc violent, però hauré d'entendre que seré davant d'un extraterrestre, un indocumentat, un boig o un Boadella de la vida.

Però bé, i ara què? Segurament, a les poques hores d'haver-se publicat aquesta columna d'opinió, el govern espanyol presentarà recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Consultes i el decret de convocatòria i presumiblement el TC la suspendrà cautelarment. I serà llavors quan entrarem en l'autèntic 'quid' de la qüestió: 'Què és primer, la voluntat popular o la legalitat vigent?' tot ressuscitant aquell interessant debat del 'Què va ser primer, l'ou o la gallina?'. L'assumpte de l'ou i la gallina és encara avui un dels grans dilemes no resolts de la humanitat, fins a l'extrem que aquesta expressió plena d'ambigüitat va conduir a un cercle viciós a filòsofs antics a qüestionar el com es va originar la vida i l'univers.

Però continuant amb el fil argumental sobre la legalitat, ara fa uns dies la vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaria va afirmar solemnement que 'no hay democracia sin legalidad'. 'Ergo', si per tenir democràcia hem de tenir abans una legalitat que l'empari, la pregunta a fer-se tot seguit seria 'i com es crea una legalitat?'. Algunes legalitats es creen per voluntat divina (com els 10 manaments de Moisès), d'altres per la voluntat de la força d'un o d'uns quants (esdevenint dictadures o pseudo-democràcies) i d'altres per voluntat democràtica d'una gran majoria. Per tant són les voluntats (divines, violentes o democràtiques) les que creen les legalitats que després acaben esdevenint teocràcies, dictadures o democràcies.

Alguns ens diuen que el dret a decidir, o sigui la consulta, xoca amb el marc legal vigent a l'Estat, o sigui, amb la Constitució. Segurament tenen raó. Però els governs i els parlaments es trien, i les lleis es poden canviar. El poble, la gent, les persones no es trien; hi són. Un marc legal és absolutament necessari per reconèixer i exercir drets, per fer complir deures, per ordenar la convivència i el funcionament d'una democràcia. Atenció, però, a no confondre l'ordre, com abans he explicat: són les lleis les que estan al servei de la voluntat democràtica, i no la democràcia al servei de les lleis. El marc legal s'ha d'anar adequant a l'expressió democràtica de cada moment. Cap país o cap Estat amb autèntica maduresa democràtica no discutiria això.

Alguns tramposos ens diran que en tot cas el que hem de fer es portar al Congrés espanyol una proposta de modificació de la Constitució, una reforma d'aquest marc comú de convivència. És tramposa per dos motius. En primer lloc perquè saben que cap majoria catalana pot modificar l'statu quo espanyol i en segon lloc és doblement tramposa perquè ens estan demanant que plantegem al conjunt d'Espanya modificar aquest marc comú de convivència quan abans ens haurien de preguntar als catalans si volem continuar tenint un marc comú de convivència amb Espanya.

La legalitat constitucional no pot ser la presó de la democràcia. Perquè tothom ha de poder tenir dret a decidir el seu futur individual i col·lectiu de forma democràtica i pacífica, i Catalunya no en serà una excepció. No tinc cap dubte que Catalunya votarà, i cap llei ni Constitució ho podrà aturar. I perquè només votant resoldrem i superarem d'una vegada per totes el dilema bipolar de la rauxa i el seny català. Només votant sabrem si som abans 'ous com rocs' o si som 'gallina silenciosa'.

JORDI PUIGNERÓ és regidor de CiU i membre de l'executiva comarcal de CDC