Es tracta de veure-hi quan mires: la vida a Mira-sol

Eva Lafuente

Publicat: el 10/des/15
Opinió| Columnes

Al marge del tòpic que Mira-sol és un lloc preciós per viure, que indubtablement ho és, caldria remoure una mica les nostres consciències i posar en dubte el fet de si és realment igual de bonic i afable per a tots els seus veïns i veïnes. Vivim en un entorn privilegiat, quant a tranquil·litat i quant a qualitat de vida, però està molt clar que viure aquí és molt car, caríssim, i que aquest entorn, diguem-ne amable, es pot convertir, en un no res, en un entorn més hostil.

És complicat mantenir el nivell i estil de vida a què et veus abocat quan vius aquí, especialment quan el recent context de crisi et col·loca en una posició econòmica difícil, per exemple a causa de l’expulsió del mercat laboral.

A principis del 2000 un gran volum de famílies varen venir a viure a Mira-sol. Ara afronten el pas del temps suportant la crisi a l’àmbit de treball i/o opten per noves formes d’autoocupació, teletreball, etc. Ho fan amb originalitat, emprenedoria, creativitat, esperit de canvi i gran adaptació laboral i formativa. Famílies, amb filles i fills, que multipliquen les seves despeses (estudis universitaris, màsters de grau, etc.), i alhora veuen reduïts sensiblement els seus ingressos, amb incorporació tardana, en molts casos, dels seus nanos al mercat del treball.

I en un entorn que fins al moment era un poble, creixen cases, avingudes i carrers on abans hi havia camps i boscos i per on els porc senglars encara continuen passejant. Què n’han de saber ells, de tot això.

I el Mira-sol de tota la vida s’adapta a tot això: amb esforç, amb molta, molta paciència, amb dedicació, amb molt i molt de treball, sagnant en ocasions la butxaca, com en el cas de l’arranjament d’asfalt dels carrers propers a la parròquia de Sant Joan Baptista i del restaurant la Ponderosa.

Cal que ens remoguem l’ànima, que despertem amb una dutxa freda les nostres consciències perquè pot ser que en el nostre entorn hi hagi persones que estiguin passant dificultats econòmiques i estiguin caient en situació de risc social, i que aquest fet no sigui prou visible.

I veure les coses depèn, sens dubte, dels ulls de la persona que les està mirant.

El motiu d’aquesta invisibilitat? Por a allò que diran (que encara ens mana a Mira-sol, no és maco de dir, però), por a la incomprensió, por a no trobar als voltants una veu amiga que t’estengui la seva mà. Cal, doncs, que quan miris vegis el que hi ha, i que no tombis la cara i miris cap a un altre costat.

Des del grup municipal d’ERC-MES volem que totes les veïnes i veïns de Mira-sol construïm el barri que volem, que decidim entre tots com millorar la nostra vida aquí, i que ningú passi dificultats o mancances econòmiques i socials sense que el puguem ajudar i puguem habilitar mecanismes d’urgència per poder afrontar la seva situació.

Amb representació activa a la mesa del Consell de Barri recentment creat el 2 de desembre, serem escrupolosos i combatius per comptar amb tothom, per escoltar totes les persones, per veure i aprendre de cadascú de vosaltres. En definitiva: per fer, entre tots, el nostre barri.

Estarem en lluita activa, doncs, per fer emergir les veritables necessitats de les nostres veïnes i veïns.

EVA LAFUENTE és vocal d'ERC-MES al consell de barri de Mira-sol