El silenci criminal

Blai Blanquer

Publicat: el 10/abr/16
Opinió| Columnes

No és la primera vegada en la història que el silenci es fa còmplice dels crims que clamen venjança al cel. A vegades amb el pretext de no tirar llenya al foc, s'amaga la covardia. Un exemple: les primeries de Hitler havien causat bona impressió a Martin Niemöller, pastor protestant d'una gran feligresia de Berlín. Però al cap de poc (1934) les decisions del dictador van desvetllar la fe cristiana del pastor, que, primer vacil·lant i després obertament, va ser rebel al dictador i cofundador de l'associació cristiana BekennendeKirche.

Hitler el va fer arrestar i va patir vuit anys de presons i camps de concentració amb quatre d'aïllament fins al 1945 que els aliats el van alliberar. De la revisió posterior al seu passant vacil·lant ens ha quedat aquesta lluminosa reflexió de gran actualitat: 'Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci perquè jo no era comunista. Quan van tancar a la presó els socialdemòcrates, no vaig dir res perquè jo no era socialdemòcrata. Quan van venir a buscar els sindicalistes no vaig protestar perquè jo no era sindicalista. Quan van venir a buscar els jueus no vaig dir res perquè jo no era jueu. Quan em van venir a buscar a mi no hi havia ningú que pogués protestar'.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià