La crisi i el relativisme

Jordi Carreras


Publicat: el 30/jun/11
Opinió| Columnes

Seria bo que aquesta crisi ens serveixi perquè aprenguem tots una mica més a afrontar la realitat tal com se'ns presenta, tal com és. En moments d'abundància i d'absència de dificultats, és més fàcil caure en el relativisme que amara massa tants aspectes de l'existència de moltes persones. Tanmateix, quan ens topem amb dificultats que hem de superar necessàriament per seguir endavant, la realitat s'imposa, i les mesures que prendrem venen determinades per aquesta mateixa realitat.

Les crisis han portat a molts a la necessitat de prendre mesures en les seves economies, en la familiar, d'empresa o a la professió que s'exerceixi, per aconseguir no caure en la ruïna. Molts han d'estrènyer-se el cinturó, prescindir d'allò superflu, evitar riscos que en un altre temps potser podien permetre's. Aquí no val a dir que allò que a mi em sembla bo o dolent pot ésser just el contrari per a altres; no, en aquest terreny si un gasta més del que guanya acaba patint les conseqüències, que potser abans podia evitar endeutant-se amb crèdits i fugides cap endavant que ara no serveixen.

El mateix succeeix en tots els àmbits de la vida. Si s'escull un camí erroni les conseqüències són negatives; més o menys negatives quant més o menys errada sigui la decisió, i transcendent la matèria sobre la qual s'ha decidit. Si s'escull un projecte vital erroni, la conseqüència serà una vida arruïnada, o, el que ve a ser el mateix, una vida infeliç.

El fet és que els homes som lliures, però no som independents. Podem escollir si prenem la direcció a Girona o cap a Tarragona, per posar un exemple simple, però no podem anar cap a Girona i arribar a Tarragona. Podem creure que fer diners és el que ens farà feliços, o buscar el plaer costi el que costi, o dedicar-nos a concentrar poder de qualsevol tipus sobre els altres, o a buscar la fama a tota costa; res d'això serveix per aconseguir la pròpia realització de les nostres persones. La nostra realitat i la realitat del món en el qual vivim és la que és, i si no la comprenem, i no decidim atenir-nos a aquesta realitat estem perduts. Així a l'economia com a la mateixa vida.

JORDI CARRERAS és portaveu municipal i president del PP