Matar els nens

Jordi Carreras

Publicat: el 6/mar/12
Opinió| Columnes

He llegit últimament diverses notícies on s'informa de com algunes organitzacions als Estats Units i Europa defensen l'infanticidi de bebès acabats de néixer. O el que anomenen alguns, avortament post-natal. Una idea que no només sembla horrorosa, sinó que ho és, o ho seria si fos permesa.

Llegeixo que recentment s'ha publicat en una revista britànica, 'Journal of Medical Ethics', un article de diversos suposats experts en ètica mèdica, on defensen que s'hauria de permetre als pares matar els seus fills acabats de néixer, perquè són 'moralment irrellevants'. Sostenen aquests autors que no hi ha diferència entre un nadó i un fetus abans de néixer, i que de fet no són persones i poden ser eliminats.

Només una persona sense cor i sense entranyes podria matar impunement una criatura acabada de néixer, i solament persones sense cor i sense entranyes poden defensar una pràctica tan monstruosa. Els qui sí que han perdut la seva humanitat són precisament els qui defensen fredament la legitimitat d'uns actes tan cruels. I tanmateix, des del seu punt de vista, des del punt de partida que els porta a aquesta conclusió radical, tenen raó. Hi ha diferència entre un fetus abans de néixer i un nadó? Hi ha diferència entre un fetus de sis setmanes i un de set, o de nou o de 24? A mesura que passa el temps el desenvolupament comporta les diferències. Un desenvolupament que condueix també a diferenciar un nen de 2 anys d'un de 7, o d'un vell de 80 o un adult de 40. On posarem el límit per determinar qui o per què ha de considerar-se persona, qui té dret a viure i qui no?

Deixa de ser persona, o deixa de tenir rellevància moral un ancià que pateix Alzheimer i ha perdut totes les seves facultats intel·lectuals? És un exemple dels molts que es poden imaginar.

O es respecta la vida humana des que s'inicia, des del moment de la concepció, que és precisament quan comença, o es pot justificar qualsevol pràctica. Pero no és suficient amb atendre a la dada científica del començament de la vida. És necessari tenir la convicció que el dret a la vida de tot ésser humà, independentment del seu estat o situació, ha de ser respectat i defensat per tothom. Que aquest primer dret, previ a tots els altres drets, pertany a cada individu pel fet d'ésser humà, i la seva existència no depèn ni del reconeixement de l'estat, ni del reconeixement de les majories, ni del reconeixement de ningú.

També els nazis creien que els homes només tenen aquells drets que l'estat els atribueix, i per això van eliminar sis milions de jueus. També els comunistes van creure el mateix i per això van eliminar més de seixanta milions de persones durant el segle passat.

JORDI CARRERAS és portaveu del grup municipal popular a Sant Cugat del Vallès