Adéu a l'estat del benestar

Maria Sansa

Publicat: el 18/oct/12
Opinió| Columnes

Cal dir adéu al nonat estat del benestar? Els governs de dretes tendeixen a fer retallades sempre en polítiques d'atenció a les persones.

Sembla que molts governants estiguin en ple segle XlX per les seves paraules i declaracions. L'any 1867, el govern central expressava el seu temor que la difusió del teatre en català fomentés 'el espíritu autonómico'.

Els països del nord d'Europa van començar a construir l'estat del benestar ja fa més de cent anys i continuen tant si els governs són conservadors o d'esquerres perquè els consideren productes de la llibertat.

Espanya és el país amb la desigualtat social més gran de tota l'Eurozona, la diferència més gran entre rics i pobres; el 30% de la població viu en risc d'exclusió social.

La història de la cultura i de la societat són indestriables, però les relacions que s'hi estableixen són prou complexes. Augmentar la cohesió social costa molt temps i esforç, destruir-ho molt poc.

Espanya i Catalunya competeixen, fonamentalment, en la deconstrucció de l'estat del benestar.

MARIA SANSA és exregidora del PSC