La guspira de Déu

Blai Blanquer

Publicat: el 31/mar/13
Opinió| Columnes

Des del més petit dels batejats al Papa de Roma -tots en rengle- vivim els dies de Pasqua amb sòbria i intensa alegria cristiana.

La festa ens empeny a desbancar un cert aire tristoi que a vegades s'apodera de nosaltres i ens allunya de l'Evangeli: 'Senyor, feu-nos recordar que el vostre primer miracle el vàreu fer per ajudar unes persones a celebrar la festa, a les noces de Canà. Feu-nos recordar que qui estima els homes estima també la seva alegria. Que sense alegria no es pot viure perquè tot allò que és veritable i bell està sempre curull de la vostra misericòrdia infinita (aquesta oportuna pregària és del gran novel·lista F. Dostoyevski)'. La vida cristiana és exigent però no funerària. És compromesa però no masoquista. Al rerafons de les valls tenebroses per les que inevitablement passem, hi ha la besllum de l'albada. És en aquesta hora que el Crist ressuscitat trasmuda en joiosa adoració les llàgrimes de la Magdalena quan l'ha cridada pel seu nom. I quan l'envia a anunciar la Bona Nova que no se la creuen ni els apòstols. La veritable alegria, seriosa i austera, té la bellesa suprema de la 'guspira divina' com l'anomena Schiller en el seu himne a l'alegria. Sense aquesta alegria no es pot viure: Al·leluia!

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià