Kennedy, Mandela i ... Navarro: una frase, un gest i una foto

Jordi Puignero


Publicat: el 9/des/13
Opinió| Columnes

Des que vaig escriure la darrera columna ja fa tres setmanes han succeït alguns fets rellevants al món que mereixen unes quantes ratlles. En primer lloc l'efemèride dels cinquanta anys de la mort de John Fitzgerald Kennedy.

Un aniversari i la seva figura que encara avui aixeca passions, ja sigui pel seu llegat polític, pel misteri del suposat complot per assassinar-lo o per l'estil que va marcar la seva dona Jacqueline. Però sens dubte si hi ha quelcom que en ve el cap quan penso en JFK, al marge de l’atemptat, és una frase que va pronunciar en la seva presa de possessió com a 35è president dels Estats Units: 'My fellow Americans, ask not what your country can do for you, ask what you can do for your country'.

La potència d’aquesta frase, la idea força que transmet és l’essència de la nació nord-americana. Sovint penso que els europeus i per tant també els catalans esperem tant dels nostres Estats que després ens emportem terribles desil·lusions. Potser ens caldria a tots plegats prendre nota d’aquesta cita quan ens pensem que una societat només es construeix a base de reivindicar drets i oblidem que els deures són igual d’importants.

El segon fet que m’agradaria recordar d’aquestes darrers dies és la mort de Nelson Mandela, segurament un dels darrers 'bons homes'. Quan penso en ell em ve al cap la seva imatge fent el gest del puny tancat i mig-alçat tot sortint de la presó el 1989. Durant els anys seixanta, el gest del puny tancat era la salutació que usava el 'poder negre' que va sorgir de branques militants de la lluita nord-americana pels drets civils i de grups com el Partit de les Panteres Negres. El seu ús durant els Jocs Olímpics de 1968 per part de diversos atletes va ser vist com un gest d’aprovació cap a aquest 'poder negre', però en fons no era altra cosa que una salutació imprescindible a favor dels drets humans. El puny tancat ha demostrat ser un poderós símbol, perquè aconsegueix encapsular connotacions de resistència, solidaritat, orgull i militància en un senzill gest. Això era Nelson Mandela.

I finalment, el tercer fet d’aquesta setmana que volia comentar, aquest en discòrdia, el d'en Pere Navarro, que no serà recordat ni per una gran frase ni per un digne gest, sinó per una fotografia. Una foto amb en Rivera i la Camacho tot brindant que Catalunya no té dret a decidir el seu futur. Una foto amb aquells que avui representen tot lo contrari que Kennedy i Mandela. Sincerament, el socialisme català no havia caigut mai tant baix.

JORDI PUIGNERÓ I FERRER és regidor i membre de l'executiva comarcal de CDC