Actualment, al CAR de Sant Cugat hi ha més de 400 esportistes d’alt rendiment practicant tot tipus d’esport, cadascun amb les seves pròpies característiques. Una cosa que els uneix a tots ells, però, és el fet de poder comptar amb un bon acompanyament psicològic. I és que una bona gestió psicològica és molt important en l’esport d’alt rendiment, per la gran quantitat d’hores que dediquen a la pràctica esportiva i l’exigència que hi va associada.
Eduardo Amblar, membre del Departament de Psicologia del CAR Sant Cugat, explica que l’objectiu dels professionals del departament és doble: per una banda, garantir el seu benestar psicològic i, per l’altra, l’optimització del seu rendiment tant en l’entrenament com en la competició. Per aconseguir-ho, diu, s’han d’adaptar a cadascun dels atletes, ja que cada persona té unes necessitats diferents en funció de les característiques de l’esport que practiquen o de les pròpies de la persona.
Acompanyament als més joves
Un dels col·lectius en què se centren més és en el dels esportistes menors d’edat i aquells que es traslladen a viure a les instal·lacions del CAR. Moltes vegades, els atletes són d’altres ciutats, venen de lluny, i no els surt a compte anar i venir cada dia fins a Sant Cugat. És per això que es traslladen al CAR per poder complir els horaris d’entrenament amb més facilitat, així com seguir estudiant des del mateix CAR si es troben en etapa lectiva. Aquesta adaptació, a vegades, pot ser complicada de gestionar, i és aquí on cal fer un bon treball psicològic per fer-ho el més fàcil possible.
Afrontar una lesió greu
Si bé cada situació requereix una atenció diferent, Amblar explica que, quan un esportista té una lesió greu, és més complicat fer-ne una bona gestió psicològica, tant pel propi atleta com pel seu entorn. Això passa perquè, normalment, aquestes lesions es prolonguen durant un període llarg de temps, trenquen amb una rutina molt marcada de l’esportista i requereixen de molta paciència per a la seva recuperació.
Amblar explica que, per sort, no s’hi han trobat gaire sovint, sinó que són casos més aviat excepcionals. En el que incideixen més, en canvi, és en la gestió de la càrrega d’entrenament, en aconseguir que els esportistes optimitzin el seu rendiment en el dia a dia.
Les competicions
Totes les hores que els esportistes del CAR destinen a l’entrenament es culminen en les jornades de competicions, on han de demostrar tota la feina feta al llarg de l’any. Són dates marcades en vermell als seus calendaris, i és durant aquests esdeveniments que els esportistes poden passar de ser persones desconegudes a acaparar totes les portades, un canvi que també pot comportar molts daltabaixos psicològics.
És en aquest moment on pren importància la gestió de l’èxit. Des del Departament de Psicologia expliquen que, sobretot, això es dona quan hi ha Jocs Olímpics, que és quan emergeixen tot tipus d’esports més minoritaris. En aquest cas, treballen, sobretot, amb els atletes que es presenten per primera vegada a uns Jocs i que tenen possibilitats de fer bones marques, i els preparen en aspectes com per exemple, què poden respondre a un periodista que els faci una pregunta determinada, com es poden aïllar dels focus per concentrar-se amb els exercicis, etc.
Ara bé, si una cosa tenen clara els psicòlegs del CAR és que, per sobre de tot, els atletes han de ser capaços de continuar gaudint de l’esport que practiquen, més enllà de la pressió que puguin tenir per aconseguir uns bons resultats que els permetin seguir renovant les seves beques.
