La història
Les Cases dels Mestres són els habitatges on vivien els antics mestres de la Floresta, abans que l'escola actual fos una realitat. Els mestres van viure en aquest espai, on abans hi havia sis cases, fins a finals dels anys 80, principis dels 90. En aquell moment, les cases van passar a ser de l'Ajuntament i els mestres van anar marxant. Durant temps, els habitatges van estar abandonats fins que un grup de veïns de la Floresta va decidir, el 2014, ocupar l'espai com a protesta per la dificultat d'accedir a un habitatge a Sant Cugat.El projecte
Tot i que inicialment la idea era que els adjudicataris gestionessin una autoconstrucció, com s'entenia que era la masoveria urbana, es va veure que aquesta opció era tècnicament impossible. "Era passar de 6 a 11 habitatges, per tant, s'havia de fer una ampliació, s'havien de treure unes escales... s'havia de fer tota una obra que nosaltres no podíem dur a terme", explica Berta Argemí que, amb tot, conserva la idea que hi van col·laborar activament en la construcció dels habitatges. "Hem fet molta part de la construcció. El 2021 vam començar a fer enderrocs (després d'haver passat una formació) i també vam començar a arreglar la part exterior. Un cop fet això van entrar els paletes, que van fer una tasca important relacionada amb els fonaments i l'estructura, i nosaltres vam seguir posant els terres de les cases, les cuines, les portes i la pintura", puntualitza.El primer any
Ha passat un any des que hi conviuen, cadascú en el seu espai, però seguint la idea inicial: el de la cooperació i un model de convivència molt ben pensat, com explica una altra veïna, Joana Casteleiro. "Tenim uns eixos comuns de visió del projecte, una visió comuna de com conviure que es basa en: la sostenibilitat, la relació amb el barri, les cures i convivència, i la replicabilitat del projecte, és a dir, que el projecte cooperatiu d'habitatge en cessió d'ús sigui viable en altres territoris". De fet, la construcció dels habitatges i el seu entorn ja està concebut amb aquestes idees, que passen, sobretot, per potenciar les relacions humanes. "Les passarel·les estan pensades perquè puguis passar d'una punta a una altra per davant dels habitatges, sense que acabi sent invasiu, però, sense trobar-se barreres. A més, les passarel·les queden obertes també entre els pisos perquè els veïns de dalt i de baix es puguin veure i establir relacions de manera més fàcil."Aquesta visió no només es dona en com és l'espai, sinó també en l'ús que se li dona, que passa sempre per la conversa entre la comunitat. "Dins d'aquesta visió, per exemple, tenim espais comuns que no cal que cadascú el tingui de manera privada, com pot ser l'espai de rentadores. Tenim dues rentadores i una assecadora per als 11 habitatges i creiem que això és suficient. No cal que cada casa tingui la seva rentadora i assecadora. I de la mateixa manera ens passa amb les eines grans com les que podem utilitzar per al jardí. Tenim una eina per a tots, no cal que cadascú tingui la seva. D'altra banda, dins de la nostra la visió de mobilitat sostenible, tenim bicis comunitàries. Aquesta és la línia que seguim i esperem anar cultivant", defensa Casteleiro.
Una manera de viure que no és utòpica, asseguren, sinó possible, i que els actuals convivents posen en valor, com és el cas de Marco Lixi que explica que "l'experiència ha estat molt positiva". "Per a mi és un lloc molt especial perquè dins la Floresta és molt cèntric, podem anar caminant gairebé a tot arreu i la convivència amb les veïnes també ha anat molt bé i es donen relacions d'afinitat i també d'amistat. Estem molt contents perquè ara tenim un projecte de vida estable, que és l'important, perquè passàvem de lloguer en lloguer i ara tenim un projecte on espero que puguem estar tota la vida. Sobretot, hem guanyat relacions socials sanes que fan que la vida sigui més humana", afegeix Lixi.
"Quan vivia en una comunitat de veïns, si el veí no em convidava a la seva terrassa, doncs clar jo no podia anar-hi. En canvi, aquí el que es produeix amb l'espai exterior és que es planteja com a comú, que jo el puc utilitzar i ho faig amb la intenció que es creï relació perquè la relació és la base de les persones perquè és una forma de cuidar els altres i entendre'ns. Per tant, aquí la comunitat va més enllà de bon veïnatge perquè és una preocupació cap a l'altre.", afegeix de la seva banda, Joana Casteleiro.
Una visió de la vida que també posa en valor Berta Argemí que defensa que "viure així és el futur, a nivell de sostenibilitat, a nivell de posar-nos d'acord en la presa de decisions... i per poder continuar vivint. De fet, aquesta manera de viure s'assembla més a la manera de viure antigament que no en com hem anat vivint ara d'una manera tots separats, cadascú a la seva casa...", assegura.
El model de tinença i el futur de les Cases dels Mestres
Aquest model de tinença no és ni una compra ni un lloguer i els aporta una estabilitat i la possibilitat de plantejar-se un futur en un barri concret sense la possibilitat de treure-li cap rendiment econòmic. La cessió d'ús a Sostre Cívic per part de l'Ajuntament és per a 75 anys i les persones que hi viuen han de complir els requisits que marca la normativa d'Habitatge de Protecció Oficial.Joana Casteleiro
Tenim uns eixos comuns de visió del projecte, una visió comuna de com conviure que es basa en: la sostenibilitat, la relació amb el barri, les cures i convivència, i la replicabilitat del projecte, és a dir, que el projecte cooperatiu d'habitatge en cessió d'ús sigui viable en altres territoris.
Marco Lixi
L'experiència ha estat molt positiva. Per a mi és un lloc molt especial perquè dins la Floresta és molt cèntric, podem anar caminant gairebé a tot arreu i la convivència amb les veïnes també ha anat molt bé i es donen relacions d'afinitat i també d'amistat. Estem molt contents perquè ara tenim un projecte de vida estable, que és l'important, perquè passàvem de lloguer en lloguer i ara tenim un projecte on espero puguem estar tota la vida.
Berta Argemí
Viure així és el futur, a nivell de sostenibilitat, a nivell de posar-nos d'acord en la presa de decisions... i per poder continuar vivint. De fet, aquesta manera de viure s'assembla més a la manera de viure antigament que no en com hem anat vivint ara d'una manera tots separats, cadascú a la seva casa.
