UNICEF ha fet públic l’estudi Impacto de la tecnologia en la adolescencia. Relaciones, Riesgos y oportunidades. Un estudio comprensivo hacia el uso saludable de las TRIC. L’estudi s’ha fet amb una mostra de 50.000 alumnes d’entre 11 i 17 anys de tot l’Estat espanyol, i té per objectiu conèixer els hàbits d’ús d’internet, de les xarxes socials, els videojocs i el joc en línia de l’alumnat de l’ESO, així com identificar pràctiques de risc en línia. 

L’informe aporta una radiografia valuosa sobre tinença i usos, amb dades com per exemple: 

• El 98,8% dels adolescents disposa de telèfon mòbil amb connexió a internet, al qual accedeixen als 11 anys de mitjana. 
• 1 de cada 4 disposa de dades il·limitades. 
• Els 4 usos més habituals a la xarxa tenen a veure amb finalitats relacionals o lúdiques. El cinquè és la realització de tasques escolars.

L’estudi també dona titulars preocupants, com ara, que el 33% dels alumnes podria estar desenvolupant un ús problemàtic d’internet i de les xarxes socials. Molts mitjans se n’han fet ressò d’aquestes dades, i paraules com addició, perill, o enganxats han aparegut a molts titulars.

Igualment preocupants són les dades referents al paper dels progenitors i el grau de supervisió i/o control parental que hauríem d’estar exercint.

Segons els i les joves enquestades, 

• Un 29,1% refereixen tenir algun tipus de supervisió dels seus pares i mares en l’ús de la tecnologia. 
• Un 23,9% tenen algun límit horari. 
• Un 13,2% refereixen tenir algun tipus de limitació en el consum de contingut. 

I aquestes normes i límits es redueixen a la meitat en la segona etapa d’ESO. És a dir, un alt percentatge de mares i pares no exerceixen el seu rol de vetllar per la seguretat i el benestar dels seus fills i filles pel que fa a l’ús de la tecnologia i la identitat digital. 

Altres dades de l’informe van en la mateixa línia. En l’ús dels videojocs, la supervisió és igualment insuficient, atenent al fet que els videojocs constitueixen un important canal de socialització i d’interacció social, a través del qual els adolescents coneixen gent i fan amics. Per exemple, el 54,7% dels adolescents que juga habitualment, ho fa a jocs designats per la PEGI com no adequat per a menors de divuit anys.

A internet, també som mares i pares. Si els acompanyem en tot els àmbits de la vida i vetllem perquè mengin bé, perquè dormin les hores suficients, perquè  tinguin relacions socials i hàbits saludables, perquè aprenguin a l’escola, perquè tinguin accés a oci cultural… perquè no els acompanyem en una part igualment transcendent com és l’ús de la tecnologia i la seva vida a internet? 

L’informe d’UNICEF també mostra que si les famílies estan implicades, les taxes de risc baixen gairebé a la meitat. Ja sabíem que cal ajudar-los i acompanyar-los en la seva vida digital, ara també tenim les dades que ho constaten. A què esperem a fer-ho? Al web de l’eduCAC t’oferim eines per facilitar-te la feina, consulta la secció de famílies eduCAC. 

Article CAC complet, aquí.