L'espectacle

RIURE'S DEL MORT I DE QUI EL VETLLA (Germanes)


  • Comparteix:

'Germanes', l'èxit de la primavera passada a Barcelona, ha arribat al Teatre-Auditori de la mà de Carol López. Una dona que construeix aquesta obra tan personal i original a cop de zàping amb referents constants al món del cinema i de la televisió, des de l'homenatge a Woody Allen, reflectit en el propi cartell de l'espectacle (Hannah y sus hermanas), fins a la sèrie americana 'Six Feet Under' que narra en cada episodi, i amb el recurs del flashback, la història d'un mort a través de la família Fisher que regenta una funerària.

Doncs bé, si la sèrie americana començava amb la mort del propi Senyor Fisher, 'Germanes' també comença amb la mort del pare que reuneix, entorn de la masia familiar, la mare, les tres germanes, i el fill adolescent i el nòvio de la germana mitjana. La mort colpejarà un altre dels personatges de la família en el segon acte. A partir de la premissa de Txékhov 'Hi ha una cosa tan inevitable com la mort: la vida', l'autora- directora construeix una comèdia vitalista, on aflora constantment el sentit de l'humor, recorrent al tema de la mort per parlar de la vida.

La història d'una família normal, de les d'avui dia, que amaga alguna 'perversió', i uns personatges estripats amb uns elements inicials de comèdia costumista, desemboquen cap a un espectacle rupturista on a cop de flashback, de movioles o de canvis de ritme, la Carol López es carrega les regles aristotèliques (unitat de lloc, temps i acció) per aconseguir un espectacle fresc, de ritme àgil, propiciat per unes músiques actuals que ajuden a les fugides dels personatges cap el subconscient. Una mare que viu la mort del marit com un alliberament personal i com una segona oportunitat, una filla gran tocada per una imminent separació matrimonial, una filla petita que es mou entre 'drogues i la promiscuïtat sexual', i una filla mitjana amb la problemàtica d'un fill adolescent, però amb la fortuna que ha trobat un nòvio que és un autèntic príncep blau.

Els intèrprets d'aquesta comèdia no són en absolut aliens a l'èxit aconseguit, des de la creació del propi text que sorgeix a base d'improvisacions, fins els tipus que creen, en especial les dones. Amb raó la Carol López diu que ella no dirigeix actors, sinó que 'elegeix actors'. El 'càsting' no pot ser mes creïble: des d'un 'normal' Paul Berrondo amb 'coronilla' incorporada, un Marcel Borràs adolescent redescobrint drogues i sexe a través de la tieta, fins al personatge de la mare, potser el més ben construït de tots, interpretat per una excepcional Amparo Fernández, que tanca brillantment el primer acte cantant en directe el tema de 'La vie en rose'. Les tres germanes Maria Lanau, Nora Navas (substituint la Montse German) i Aina Clotet, dones hereves de l'univers txekhovià passades per una mena de lent almodovariana, estan esplèndides en els respectius personatges.

Si alguna objecció posaria a aquest espectacle seria la utilització desafortunada d'un bilingüisme innecessari, passant, al meu entendre sense massa coherència, del castellà al català, i a l'inrevés. En fi, deu ser una altra 'perversió' d'un espectacle, que per altra banda és del tot recomanable i que demostra que l'èxit no té perquè estar renyit amb la intel·ligència.

Dolors Vilarasau


FITXA TÈCNICA

GERMANES
De Carol López

Intèrprets: Maria Lanau (Inés, germana gran), Nora Navas (Irene, germana mitjana), Aina Clotet (Ivonne, germana petita), Amparo Fernández (Isabel, mare), Marcel Borràs (Igor, fill d'Irene) i Paul Berrondo (Àlex, nòvio d'Irene)

Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas. Construcció de l'escenografia: El Teler/Castell Planas de Cardedeu. Il·luminació: Raimon Rius/Xavier Clot. Vestuari: Myriam Ibáñez. Confecció de vestuari: Rosa Pérez. Sastressa: Heura Ballester/Rosa Rodríguez. So: Damien Bazin. Tècnic de so: Àlex Ballester. Maquinista: Ivan Piñol. Elèctrics: David Ruiz/Anna Espunya. Perruqueria: Pelukin. Maquillatge: Toni Santos. Video: Jordi Porqueres-Multimedis. Regidoria: Vanessa Álvarez. Ajudant de direcció: Mercè Vila Godoy.

Direcció: Carol López

Producció: La Villarroel. Direcció de producció: Jaume Flor. Direcció tècnica:Miguel Montes. Producció executiva: Noemí Díaz

TEATRE-AUDITORI DE SANT CUGAT
Dissabte, 8 de novembre de 2008








Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.