Indignació, revolució o evolució


  • Comparteix:

lluis.mont

Lluis Mont


Publicat: el 2/jun/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

En les darreres eleccions, la indignació de la població amb la suposada incompetència i corrupció dels polítics ha propiciat una deriva del vot cap a posicions més populistes i demagògiques, des de l'extrema dreta a l'extrema esquerra. La indignació s'ha esdevingut com a paradigma de reacció contra la classe política i l''establishment'. En el fons, però, la indignació sovint és un sentiment primari, proper a l'ira, i que té poc de racional.

Moltes de les persones que es mostren indignades amb els bancs, els polítics, o l'administració provocarien indignació dels seus veïns si analitzessin els seus actes. A mi, més d'un treballador públic que exerceix la seva feina amb una incompetència contrastada se m'ha queixat de la incompetència dels polítics. O algú que fa una feina clarament prescindible o que cobra un subsidi per una malaltia poc subsidiable m'ha criticat la hipertròfia de l'administració. És evident que jutgem els altres amb molta més severitat que a nosaltres mateixos. En tot cas, quan la població cau víctima de l'ira col·lectiva, pensa més en la destrucció que en la construcció. Quan estem emprenyats, tenim ganes de trencar coses, com els nens petits. En canvi, tenim poca tendència a pensar en com canviar i evolucionar.

Sobretot perquè el possible canvi o evolució pot tenir uns costos que no assumiríem si els sabéssim per endavant. I ací ve la reflexió, per evolucionar necessitem una pressió, però com en una olla a pressió; si Espanya impedeix l'evolució de la societat catalana, és a dir, deixa sortir vapor, la pressió dins l'olla es fa més forta i al final explota. Aquesta incapacitat d'evolució d'Espanya potser acabi amb revolució, i això acostuma a tenir uns grans danys col·laterals.

LLUÍS MONT és cardiòleg



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.