Inicia sessió 
Registra't
Sempre el recordo amb el seu martell a la mà arreglant als palets de fusta, o portant els nois que vivien en la fàbrica al col·legi els dies que plovia o feia mal temps, o quan els hi ensenyava com xutar la pilota amb efecte, perquè ell havia jugat a futbol en la seva joventut (al SantCu, crec recordar), sempre disposat a ajudar a qui li demanava o a qui ell veia que ho necessitava.
Jaume era afable, afectuós, home tranquil, de pau i bona voluntat, com el pare, germà gran, tiet o avi que tothom voldria tenir. Home de la seva ciutat, de la seva terra, del seus ciutadans, com formar part de la penya de veterans durant molts anys, regalant joguines i il·lusions quan arribava la cavalcada dels Reis Mags, planejant, ordenant, treballant pels altres... Era el que més li agradava.
I així va ser fins que la seva salut i la seva edat li van dir: 'Jaume, necessites descansar. Has treballar molt durant tota la teva vida, has contribuït a aixecar un país destrossat per aquella guerra cruel i dolenta que va dividir en ferides d'odis, dolor i llàgrimes a tota una generació'.
És difícil dir adéu a un amic que vaig conèixer quan jo era un nen, és difícil admetre que ja no veurem més un home a qui sempre trobarem a faltar.
No hi ha dolor més insuportable que la pèrdua d'un ésser estimat.
PEPE GARCIA és membre de CCOO
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.