Les paradoxes de l'ateisme progressista i democràtic

  • Comparteix:

lluis.mont

Lluis Mont


Publicat: el 12/gen/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Avui que ens anem lentament reincorporant a la normalitat, després del brutal assassinat de periodistes a París, ens podem fer preguntes del perquè de tot plegat, i per més que li donem voltes, sempre anirem al mateix lloc. Cada religió (entenent també com a religió el comunisme, o la democràcia parlamentària) es defensa i s'ataca amb violència des que el món és món i de moment no sembla que aquest funcionament de la natura estigui molt a prop de poder ser superat, malgrat haver creat la Societat de Nacions o l'ONU.

No cal anar gaire lluny, a l'Estat espanyol molta gent considera 'blasfèmia' la independència de Catalunya. En tot cas, superat aquest principi general, si que hi ha una paradoxa ideològica en l'ateisme democràtic. En el moment en que no creiem en els déus, establim el relativisme de l'ordre moral. És a dir, que el que està bé o malament és relatiu segons el codi ètic del moment. Això sempre ha estat així, però sota la disfressa de la religió, se li dona un cert valor de moral absoluta. La nostra paradoxa és que llavors defensem els valors democràtics i la llibertat d'expressió com un valor absolut, quan acabem de negar la seva existència. I a més, per tal de defensar-los, hem de perseguir amb la mateixa ràbia i violència als blasfems de l'ateisme, com ells persegueixen els blasfems de la religió! Deia Nietzche que per lluitar contra un dragó t'has de convertir en dragó.

Potser cal una mica més de pragmatisme, i assumir que si ens fiquem en un riu ple de cocodrils se'ns poden menjar. A ningú se li acudiria establir un judici moral sobre els cocodrils. Si de cas es podria intentar modificar el codi genètic dels cocodrils per tal que es fessin vegetarians, ai calla, no que llavors afectaríem l'ecosistema! En fi, estem enganxats en la paradoxa de defensar la llibertat d'expressió com a valor absolut, aquells que no creiem en absolut en els valors absoluts. Entenc que cal cercar consol davant de la manca de sentit de la existència en qualsevol religió, ni que sigui l'ateisme, però deixeu-me queixar-me una mica davant de la nostra dissort com a humans, condemnats a condemnar la violència i alhora a exercir-la .

LLUÍS MONT és cardiòleg.

  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Alejandro Fernández: un nuevo horizonte en la política catalana

Carlos Aranguren

Defensem la terra, la vida i la casa

Ariadna Sierra

Mare de Déu de Montserrat

Jordi Guirado

El nou mapa dels Consells de Barri

Ramon Gutiérrez

La qüestió de l'habitatge

Àlex Ballesta

Sant Jordi

Bernat Picornell

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat

© 2024 | Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Cugat.cat