Inútils


  • Comparteix:

nacho.ferrer

Nacho Ferrer


Publicat: el 24/feb/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Tinc quatre lleganyes. Amb els ditots em grato els ulls mirant d'alliberar les parpelles del jou de la nit. Veig l'hora que és i sé que, encara que m'és molt possible, no arribaré a l'hora enlloc. M'entabanaré amb quatre mosques i hauré de córrer. Guillo sense saber si m'he lligat les sabates o les pantufles d'anar per casa.

Pel cap intento endreçar el que crec haver agafat pel que crec que necessitaré al vespre, perquè passar per casa no és una opció tornant de la feina. Si és que en puc tornar a temps. M'he agafat els auriculars que després a la redacció no se'n troben, material que es debatrà per llegir al tren, algun FAV que m'he guardat a algun article per saber què passa. Crec que la faixa però no sé si la camisa, bé, ja farem; les sabatilles embolicades a la samarreta, que no sé si és la que volia però tant li fa. Penso que hauria d'haver agafat les baquetes i potser ho he fet, que no se sap mai si serà a les vuit o a dos de deu. Per sort a bastons hi puc anar guapo, no em cal canviar-me res; el mocador vell lliga la faixa, així que hi deu ser.

No sé quin dia som fins que no són les sis de la tarda i recordo a quin local d'assaig o lloc em toca anar un cop pujo al tren. A casa el gos em mira 'raro' perquè només em veu quan està dormint. Amb la mare hi parlo més pel whatsapp que a casa. És mentida, ella ho diu perquè és cert que no paro gaire pel menjador, però em llegeix en veu alta els whatsapps un cop se'ls mira el dissabte quan dinem tots a casa. En veu alta.

Sé que he de frenar. El meu cos ja m'ha donat l'avís i els meus amics també. Però la vida associativa és una droga a partir-se amb molts i no es pot deixar. I com jo, molts més. És un esforç que mantenim perquè ens encanta el que fem, som conscients del valor social que representa i quan ens apleguem a places, carrers i locals (qui en tenim), donem sentit a perdre mig dia. I no veiem un duro, perquè no volem, no ens ho plantegem. Paguem, fins i tot, per fer tot això. Les entitats sobreviuen gràcies a l'esforç altruista de molta gent a qui no ens cal ajuda però menys ens calen pals a les rodes.

Plantejar una reforma fiscal que obliga a les entitats no lucratives a dur una comptabilitat ridículament exhaustiva quan aquesta ja ho era és innecessari, i mostra la poca coneixença que es té d'aquest món. Fer-les tributar per l'impost de societats sobre els seus beneficis, que serveixen per allunyar-les del circuit de les subvencions i apropar-les a l'autogestió, és d'incompetents que veuen en qui no els pot respondre amb diners i advocats l'opció fàcil per recaptar uns diners que ells no han sabut recuperar, tant dels milers de defraudadors milionaris com de les grans empreses que viuen per sobre de la llei com de, valgui la redundància, la seva incompetència en gestionar un país.

Ja que no ens donaran un cop de mà, que no molestin.

NACHO FERRER és codirector de 'NiTrad' de Cugat.cat, casteller, ballador de Mediterrània i bastoners quan pot, exjugador del PHC Sant Cugat, temerari quan el deixen i precari com qualsevol altre




  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.