'Esperança', de Jordi Barceló


  • Comparteix:

Jordi Van Campen

Jordi Van Campen


Publicat: el 28/mar/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Tal com es va anunciar a TV3, a Catalunya Ràdio i també en aquesta casa de la mà del programa de Jèssica Sotodosos, el pianista santcugatenc Jordi Barceló ha presentat 'Esperança', el seu tercer disc en solitari. El públic assistent a la seu de les SGAE de Barcelona va gaudir d'un concert íntim i personal, ja que el músic va complementar l'actuació amb comentaris que denoten la seva experiència sobre els escenaris, de profunda complicitat amb l'espectador. Era inevitable que l'oient s'adonés de la capacitat de Barceló per composar des de la tendresa i l'empatia.

Musicalment, 'Esperança' és la continuació lògica de 'La grandalla' (2013), on Barceló ja destacava per la tècnica interpretativa i la composició de temes propis. Si bé 'La grandalla' (el nom d'una flor típica de les valls d'Andorra) retratava l'amor present del compositor pel seu país de residència, Esperança busca en el futur. La sempre intensa col·laboració del gran percussionista Daniel Forcada manté un vincle umbilical entre tots dos discos.

Sense renunciar completament a les influències llatines dels primers treballs, 'Esperança' aconsegueix moments climàtics més propis d'una pel·lícula de Hollywood, per exemple amb el tema principal; al nostre entendre, però, és en els temes més tranquils intimistes on radica l'interès d'aquesta obra ('Matins', 'El despertar'), que presenta la novetat de temes cantats per la solista escandinava Susanne Georgi. L’altra novetat és la col·laboració de l’expert saxofonista Efrem Roca, que aporta classe i elegància als temes principals. La violoncel·lista Carolina Bartomeu i el guitarrista Manuel Alonso també col·laboren en l’enriquiment del disc, que guanya eclecticisme respecte a obres anteriors.
Jordi Barceló (1972) resideix a Andorra, on és un reconegut pedagog musical i dirigeix l'Escola de Música de les Valls del Nord; i des d’on ha consolidat una carrera extensa que l’ha portat a tocar per tot el món. Amb tot, no oblida que Sant Cugat és el seu bressol. No estaria de més que des del municipi es reclamés la paternitat d’aquest gran músic, fundador de la primera big band de Sant Cugat (la Cotton Club, que va dirigir durant més d’una dècada) i que ben aviat puguem presenciar el seu directe. ¿Què hi diuen els programadors de les sales locals? Barceló ens brinda una ocasió fantàstica per gaudir de la música composada des de la tendresa i la varietat de registres. Aprofitem-la.

JORDI VAN CAMPEN



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.