Abans d’aquest pla els estudis universitaris reglats es dividien en estudis universitaris (diplomatures i enginyeries tècniques) que duraven tres anys i estudis universitaris superiors (llicenciatures i enginyeries). Totes elles dins del mateix marc universitari amb un recorregut pedagògic de continuïtat entre estudis universitaris i el seu corresponent estudi superior (per exemple, arquitecte tècnic i arquitecte). Tots dos formaven part del sistema públic d’ensenyament i com a tal rebien les subvencions i beques que estiguessin estipulades. Que aquests dos nivells d’estudis formessin part del sistema públic permetia que tots els estudiants poguessin fer els recorreguts que consideressin més adients independentment del seu poder adquisitiu, de tal manera que la condició econòmica no condicionés la preparació que s’havia rebut en arribar al mercat laboral.
Amb el Pla Bolonya es va començar a escanyar d’una manera subtil el sistema públic. Com? Amb el sistema del fuet i el sucre. El sucre el tenim en l’ampliació dels estudis mínims obligatoris a quatre anys (els anomenats graus) i per tant una formació més amplia, però on l’estudiant opcionalment - i aquí el fuet-, de la seva butxaca es podia pagar un màster per adquirir l’especialització en algun aspecte concret dels seus estudis.
La nova proposta del ministre Wert rebla el clau, tot reduint a tres anys la formació obligatòria i ampliant a dos la formació en màsters que l’estudiant es paga de la seva butxaca. Així doncs, ara ja l’educació no és igualitària per a tothom, sinó que els que tenen més poder adquisitiu disposen de millors opcions laborals, cosa que perpetua penosament el sistema de classes.
Cal remarcar aquí el truc de prestidigitador que el ministre d’Educació ens ha regalat en dues legislatures, on ha fet desaparèixer un sistema completament públic que formava els nostres universitaris durant cinc anys i l’ha convertit en un on només se’ls formarà en tres anys. És un truc on els fills dels qui tenen menys recursos no tindran opció de millora (per molt brillants que siguin), perquè les seves oportunitats en el mercat laboral seran més precàries i hipotecades.
SERGI CASBAS és pare, membre de les comissions Grogues i de la Coordinadora d'AMPA de Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.