Inicia sessió 
Registra't
Ara en té vint (com passa el temps, vaig pensar) i segons la Maria, sempre havia estat un bon estudiant. El seu somni, en acabar la secundària, era estudiar psicologia. Però els resulta impossible pagar la matrícula. A diferència d'aquella època, ara els seus pares es troben tots dos a l'atur, ja fa massa temps d'això, i la família sencera sobreviu amb l'exigu sou de l'àvia en una empresa de neteja, la qual ja està contant els dies que li manquen per jubilar-se.
Segons la seva àvia, aquesta feina, en cas d'aconseguir-la, no serviria per pagar-se la carrera de psicologia, i és que els sous d'avui dia ja no permeten aquests luxes, però com a mínim es podria pagar uns altres estudis, més econòmics, relacionats amb la formació professional. Però sense la feina, ni tan sols això.
En arribar a Sant Cugat ens vam acomiadar. Jo vaig quedar pensatiu. Ja era prou que el noi es 'conformés' amb una segona opció més econòmica, però... Es pot permetre aquesta societat perdre talents per qüestions econòmiques? Es veu que sí. Diuen que avui en dia, ens sobren universitaris. Potser és per això que els estudis superiors cada vegada es troben menys a l'abast dels que menys tenen, dels treballadors i dels seus fills.
A Catalunya, entre el 2008 i el 2014, el preu de la matrícula s'ha encarit en un 158,4%, segons dades de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). Però no només hi ha qüestions econòmiques. Quan jo vaig estudiar, encara vaig poder compaginar estudis i treball, a temps complet en ambdós casos, si no, de què. Ara no resulta tan fàcil, malgrat que segons la Fundació Bofill, Catalunya és un dels llocs d'Europa on hi ha més estudiants a temps parcial que miren de compaginar feina i estudis. Això sí, encara que l'esforç és el doble, el resultat acadèmic no és mai tan brillant com podria ser-ho, i aquí és on ja es nota un doble raser en el vell discurs del 'valor de l'esforç' aplicat als estudis, que a poc a poc, ens ho estan canviant per 'el valor de la bitlletera'.
Per una banda, aquesta societat prescindeix de molts d'aquells que algun dia podrien arribar a ser bons psicòlegs, metges, historiadors, enginyers, arquitectes... i d'altra, ens trobem amb gent que molt sovint, es preguntaran si podrien haver fet alguna cosa més a la vida. Que algú els hi convenci del fet que no els hi quedava altra opció que treballar en una feina poc qualificada o sobreviure a l'atur, no serà cap consol. Somnis trencats, vides trencades.
Tant de bo que li vagi bé i pugui realitzar els estudis que ell somnia, perquè, encara que després, potser, se senti desenganyat en veure's treballant en una feina poc qualificada, mal remunerada i que no tingui res a veure amb els seus estudis, almenys sabrà que sí, que ell és tan vàlid com qualsevol altre per arribar on vulgui, encara que no li ho permetin. Jo això ja ho sé.
Joan López. Membre executiva PSC Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.