Inicia sessió 
Registra't
Per què tenien tant d'èxit aquestes mobilitzacions setmanals? No cal que busquem la resposta en el programa que presenten. L'autora de l'article apuntava una possible resposta que crec que podríem aplicar a molts altres moviments europeus emergents. Aquesta gent són, segons ella, els 'sense sostre emocional'. Són gent que, en un món d'inseguretats, es consideren ofesos en les seves emocions. Ofesos i sense defenses. No veuen a ningú que es posi al seu costat, són els abandonats.
Les emocions en política no són pas un fet insòlit. Ben al contrari, formen part de la tradició política, tant a la dreta com a l'esquerra. Això ho sabem prou bé. Però en els últims 10 anys es produeixen a tot Europa situacions de 'sense sostre'. Persones que no formen part de cap organització publica o col·lectiva que els faciliti un sostre. Sabem que ha disminuït l'afiliació als partits i als sindicats, a les esglésies. Ara està de moda l'individualisme.
En situacions d'abundància, no hi ha problema. Quan apareixen dificultats, és un altra historia. Ara tenim més inseguretat en la feina o en el negoci, hipoteques difícils de pagar, moviments migratoris d'altres continents, canvis culturals... Ara, l'individualisme ja no ens serveix. De cop ens adonem que ara ja no tenim refugi encara que ens tanquem a casa.
En aquest moment, podem passar fàcilment de la no participació política (recordem la situació que teníem fa cinc o 10 anys) a la mobilització emotiva, ajudats per les xarxes socials, que ens vénen a buscar a domicili. Però ara no ens ve a buscar una organització amb un programa polític, amb un projecte de canvi. Ens ve a buscar un líder que diu que no és ni de dretes ni d'esquerres ni nacionalista. Però és un líder que ens compren, que participa en la nostra indignació, el seductor que ens dóna un sostre als nostres sentiments ferits.
Ara ens trobem amb els altres indignats i ocupem el carrer amb símbols, himnes, eslògans, emocions. No ens cal res més. No exigirem un programa ni un pressupost viable, ni un projecte rigorós.
Ens han parlat al cor, com els partits no saben fer-ho, i ens hem enamorat.
Ens hauran de caure a sobre molts desenganys fins que tornem a la realitat.
SANTI GUILLEN és membre del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.