Les complexitats de la guerra


  • Comparteix:

lluis.mont

Lluís Mont


Publicat: el 17/nov/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Diu el primer ministre francès que estem en guerra i sembla que ho acaba de descobrir amb els atemptats de Paris. Bé, el que vol dir és que ara se senten més justificats per perseguir els enemics de França amb més agressivitat. Quan les paraules agressives d''ull per ull0 que ha pronunciat Valls, les pronuncia un primer ministre israelià són més criticades, però això són coses de les percepcions. En tot cas, si un estat s'asseu com a membre de ple dret al Consell de Seguretat és perquè té la força per asseure's al tauler on es juga la partida com a jugador i no com a peça. Per això està obligat a exercir aquesta força militar i aquesta responsabilitat, que sovint implica intervenir més enllà de les seves fronteres.

Això té un preu, és clar. Per altra banda, en guerra la humanitat ho ha estat sempre, res de nou. Si de cas canvien els protagonistes i les maneres. Estat Islàmic representa una ideologia propera al wabaisme saudita, que aspira a constituir-se en estat en la regió de Síria i l'Iran, aprofitant el buit de poder a la regió creat per la guerra de l'Iraq i la guerra civil de Siria. Si existeix aquest buit de poder és perquè en aquest territori hi ha una gran partida d’escacs de les grans potències: la Xina, Rússia, i els Estats Units i aliats, amb uns actors locals sunnites suportats per l'Aràbia Saudita i el Qatar entre altres, xiïtes suportats pels iranians i el laïcisme àrab en hores baixes representat per El Assad a Siria. És a dir, guerres locals en què les grans potències intenten influir segons els seus interessos. Igual que durant la Guerra Freda, que es va anomenar freda, però no va ser gens freda per tots els països implicats, que ho diguin als republicans espanyols, als desapareguts de l'Argentina o Xile, als morts dels conflictes africans o als soldats americans i russos morts a Vietnam o a l’Afganistan.

Per tant, sí, monsieur Valls, té tota la raó, estem en guerra, sempre ho hem estat, i França encara més ja que forma part de l’elit dels estats que decideixen. No sembla que la guerra o la violència com a mecanisme de dominància estiguin a punt de desaparèixer. Això no és excusa per no seguir denunciant el dolor i la repugnància de la guerra.

LLUÍS MONT és cardiòleg



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.