Saxa Loquuntur


  • Comparteix:

nacho.ferrer

Nacho Ferrer


Publicat: el 29/des/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Les pedres parlen. Idò, si parlen. Cada pedra té, més enllà d'una història, un pes específic a través del temps. Elles han vist molt més que nosaltres i no hi ha comparació entre el saber de les pedres i les percepcions humanes.

El dia 24 s'esdevé, com cada any, una de les nits més màgiques de la cristiandat. La nit més esperada per moltes criatures i segurament per aquells que encara tenim un raconet de Déu, mal que ens pesi, en algun punt de la nostra ànima. Me n'estic 'quitant', que dirien. La d'enguany a Sant Cugat es precedia de l'anunci que TV3 retransmetia la Missa del Gall del nostre monestir. El símbol de la nostra ciutat es vestia amb les millors gales de què disposa: senzillesa romànica i gòtica extrema, una rosassa que ens té el cor robat i un campanar il·luminat per la més preciosa lluna plena de l'any.

Dins, l'ambient era l'habitual per aquesta missa: la nau central plena a vessar i els laterals farcits de fidels abnegats limitats de visió per les columnes gegants de la basílica. La parròquia de Sant Pere d'Octavià, però, quedava enlluernada per un sistema de focus que van amagar el caràcter llombrígol més familiar als nostres ulls de les pedres de més de 700 anys que s'ho han escoltat tot. Res a dir-hi, la imatge per televisió mana, però hi ha un detall que em va encendre: els focus i algunes càmeres estaven collats a les columnes i parets per via de cargols foradant les pedres.

No sé de qui n'és la responsabilitat d'aital desfeta, però no aventuro cap ment brillant o conscient rere aquesta situació. Un edifici fràgil situat a l'epicentre d'una de les ciutats més grans del Vallès, amb la conseqüent contaminació àcida que crema les pedres, amb una façana que perilla cada dia i de la que ens esparvera veure'n com avança a ritme immortal la desfiguració de la rosassa, amb l'activitat central que li destinem els santcugatencs a aquest tou de roca perenne, qui sigui, qui ho administra i n'administra l'acció, ha cregut innocu foradar les pedres del monestir.

Deixant de banda la presència non grata del bisbe de Terrassa (qui va oficiar la missa), a qui no n'exculparem l'intent d'arrabassar-nos la propietat del nostre patrimoni, no entenc com es permet un muntatge matusser en un monument nacional. Ajuntament, parròquia, bisbat,... No ho sé. Algú no se n'ha cuidat i hem volgut callar les pedres.

Com a nota positiva, el meu aplaudiment pel gran acompanyament que ens va lliurar el Cor Camerata Acadèmica de Sant Cugat, que va fer que la sonoritat no excessivament excel·lent del monestir i la companyia d'un orgue que li cal algun retoc ens dugués un recolliment ple de tendresa per la Nit de Nadal, donant el punt excepcional a una missa que va intentar allunyar-se del tipisme però que nyaps diversos en van fer llast.

Espero resposta responsable per part de qui sigui sobre foradar pedres de més de 700 anys.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.