El món no és com hauria de ser o sí?


  • Comparteix:

lluis.mont

Lluís Mont


Publicat: el 29/feb/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

En algun moment de la història de la humanitat, i no sóc prou erudit per saber-ho, es va instal·lar en el cervell humà el concepte que el món no és com hauria de ser. Cada filosofia o cada religió ha intentat explicar aquesta divergència entre com és el món i com creiem que hauria de ser. En el cas dels cristians, el patiment ve donat pel nostre mal comportament, ja de bon començament, desobeint les instruccions de Déu i, per tant, la religió cristiana ja accepta que hem vingut a patir. Si de cas, esperem que en un altre món, les coses siguin més agradables si ens hem comportat seguint les instruccions de Déu Nostre Senyor.

Aquest concepte religiós passa posteriorment des del cristianisme al socialisme, amb la diferència que pels socialistes, el món ideal s'havia d'aconseguir en aquest món. Amb els anys, els socialistes han augmentat en pragmatisme, i a Catalunya, la veritable religió es troba ara representada per la CUP. El món ideal dels socialistes fa dies que fa aigües i ja no toquen ni quarts ni hores. En tot cas, no hi ha cap evidència científica que digui que el món ha de ser d'una manera o d'una altra. No sembla que la vida en general i la humanitat en particular tinguin un objectiu ètic específic i en tot cas, l'únic objectiu de la vida és perpetuar-se. Fins i tot, aquest podria arribar a ser l'objectiu de la intel·ligència artificial d'aquí a uns anys, tal com han mostrat algunes pel·lícules de ciència ficció com 'Terminator'.

La frustració crònica que patim quan veiem el món i creiem que no hauria de ser així, probablement és una adaptació genètica una mica 'cabrona' del nostre cervell, que ens obliga a cercar i canviar constantment. Diguem que això ens fa uns infeliços crònics i ens perjudica individualment, però a canvi millora les expectatives de supervivència de l'espècie. Si els cocodrils tinguessin aquest neguit, caminarien drets i farien vagues per aconseguir millorar les seves condicions laborals. I per què tinc a bé de compartir aquestes divagacions? Doncs perquè a mi desdramatitzar i treure transcendència a les coses em tranquil·litza i em fa estar de més bon humor. Com sinó suportar que cada dia uns humans escupin tones de bombes sobre altres humans, estripant cossos i destruint pobles i ciutats?

LLUÍS MONT és cardiòleg



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.