Arguments per la independència: l'especialització en medicina


  • Comparteix:

lluis.mont

Lluís Mont


Publicat: el 13/jun/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Hi ha unes raons emocionals que m'empenyen a voler la independència, entre elles perquè no crec que la pertinença a Espanya ens asseguri seguir existint com a nació i com que tota nació aspira a seguir existint, em sento obligat a buscar l'opció que em doni més garanties en aquest sentit. Per a mi, aquest argument és suficient i definitiu, perquè, mentre qui et mani sigui una altra nació, no tindrà cap cura de la supervivència de la teva nació, sinó més aviat cercarà assimilar-te, és llei de vida.

Buscar arguments concrets per defensar la necessitat de la independència és només una manera de concretar en espais específics aquesta llei general. Però com que sembla que hi ha gent que amb aquest argument no en té prou, potser perquè ja els va bé desaparèixer o simplement perquè són espanyols, doncs podem argumentar temes concrets. Així doncs em proposo iniciar una sèrie de reflexions sobre temes concrets on la independència seria una oportunitat de millora. Un d'ells és l'especialització en medicina.

Actualment s'accedeix al sistema d'especialització mitjançant un examen únic, tipus oposició on el que més puntua és el nombre de preguntes tipus test contestades. És l'anomenat sistema MIR. Aquest sistema és aparentment molt just, però no inclou entrevista, reavaluació amb exàmens i proves successives durant la residència, i el que és més fotut: deixa l'hospital que contracta sense cap poder per a poder triar. El camí a l'especialització valora en altres llocs com Holanda haver fet una tesi en recerca i deixa molta més llibertat de contractació. Una qüestió mínima hauria de ser una entrevista del centre que contracta i una valoració d'altres aspectes vitals de l'individu (té iniciativa, ha fet feines per la comunitat, parla idiomes, etc.). Hi ha molts aspectes que influeixen en que alguna persona sigui bona candidata, i quan deixem que un examen de 250 preguntes tipus test sigui la clau que obre o tanca la possibilitat a l'especialització i estem sacrificant molts valors simplement per donar tot al valor a una suposada 'igualtat d'oportunitats basada en l'anonimat'. En tot cas, un sistema català podria ser molt més flexible i a més podria exigir el coneixement de l'idioma del país, cosa que ara no passa. Una majoria de residents de medicina no parlen català i no l'utilitzen, com que precisament són els qui fan els informes i escriuen a les històries clíniques, estem sotmesos a un procés de castellanització imparable. Al meu entendre, ningú que no dominés la llengua del país (el català) hauria de poder ser contractat sense la condició d'aprendre'l i utilitzar-lo en un temps curt. Us imagineu si es toleraria un resident que no parlés castellà?

LLUÍS MONT és cardiòleg



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.