Treballadors sense passat


  • Comparteix:

joan.lopez

Joan López


Publicat: el 4/feb/17
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ens han robat el passat. No em refereixo a aquell passat col·lectiu relacionat amb la memòria històrica. No, d'això ja n'he parlat en altres ocasions. Em refereixo al nostre passat individual, a la nostra biografia personal. Ara que haig de tornar un altre cop a redactar currículums, no faig altra cosa que esborrar dades sobre la meva formació i pedaços sencers de la meva vida laboral. M'adono de com ha canviat això. Ja sabem que el mètode d'elaboració de currículums va una mica per modes i hem d'estar pendents de què es porta i què no, o podríem quedar desfasats, que és el mateix que quedar fora del mercat laboral.

Hi va haver un temps no gaire llunyà en què en el currículum es posava tot. N'hi havia de tres o quatre folis. Per exemple, si eres un home, una de les primeres coses que havies d'aclarir per escrit era si havies fet la mili o no. Si la tenies pendent, era difícil aconseguir un bon contracte. Segurament algú, en la seva ingenuïtat, mentre li venien records i anècdotes militars en redactar el seu historial, es deuria imaginar a algun empresari destacant el seu currículum d'entre els d'altres aspirants, els quals havien estat declarats 'inútiles para el Servicio'. Ingenuïtat o no, em consta que almenys en una ocasió, farà al voltant d'uns vint anys, la cosa va anar exactament així. Va ser un dels meus primers contractes laborals.

Ara els volen d'un sol full en el qual s'ha de reflectir només allò que està relacionat amb l'oferta concreta a la qual et presentes. Diuen que si té més d'un full ja no el llegeix ningú. Així, cinc, deu, quinze o vint anys d' experiència poden desaparèixer de cop. En un món que tot és utilitzar i llençar, no es necessita més.

Però a mi m'agradaria afegir un segon full al currículum per explicar amb tota mena de detalls l'esforç i la il·lusió amb què vaig assolir una titulació 'cum laude' en malabarismes sobre bicicletes d'una sola roda. I que amb molta responsabilitat i diligència, vaig ocupar una plaça d'interinatge a temps parcial de guardaagulles de submarins que anaven a vapor. Que vaig dedicar molts anys a empènyer pendent amunt, per un vessant costerut, la gran pedra del mitològic Sísif, a qui vaig superar en tenacitat i constància. Que vaig ensinistrar lleons salvatges per cercar tòfones i vaig servir amb honor i glòria en una guerra de mocadors. I també que vaig ser capaç d'empassar-me la por i l'aprensió a la sang per treballar com a auxiliar d'un metge cirurgià a bord d'un vaixell pirata que es dedicava a abordar galions esclavistes per alliberar els esclaus. I que, a més a més, he dissenyat un ascensor que viatja en el temps i l'espai però no el vull patentar.

Sí, m'agradaria poder incorporar tot això al meu currículum perquè és veritat i n'estic orgullós. Com, si no, podrien jutjar-me de debò?

També m'agradaria afegir-hi que a vegades, quan començo a redactar un currículum, el resultat pot ser un article com aquest. És clar que això darrer seria un inconvenient, ja que podria donar una imatge de mi de ser una mica dispers, fantasiós o fins i tot de ser una mica boig. Tant se val! Al cap i a la fi, aquest segon full no el llegiria ningú.

JOAN LÓPEZ és membre del PSC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.