Ara que podem sortir i comencem a veure com es troba tot, veus com els parcs en una primera impressió d'abandonament per la crescuda de la vegetació, realment es troben nets com si abans no els hi deixéssim respirar. Espècies porugues troben espais de pas, estada i cria. Per sort o desgràcia és l'època de cria de molts animals i la pol·linització adherida. Les aigües estancades per la benvinguda pluja que aquest any fa treva -és a dir, que plou- no són tan perilloses per mosquits o larves, ja que d'altres animals com ratpenats, aranyes, sargantanes s'ocupen de regular el cicle.
Nosaltres activem socialment els espais lliures i alhora desactivem els cicles i trobem les baules trencades com si fossin perillosos tentacles assassins i sentim la necessitat de reparar amb formigó silicones, plàstics o 'epoxi'. Doncs resulta que aquesta cadena la podríem deixar i no ser tan egocèntrics i pretendre connectar la natura, enllaçar els parcs o fer que entri a les ciutats.
Tot això ja passa quan no fem res, perquè són agents que obstrueixen els cicles i que de no fer res -tan sols en dos mesos- trobes indicis de com no pertanyem a l'entorn. En primer lloc perquè desfà les nostres imposicions pètries i segon perquè ens expulsen del cicle de la vida. No fem falta perquè les parts es trobin ni cal gastar diners ni forces. Només cal observar i no desfer la troca.
Fa uns dies setmanes, hores o minuts -no importa!- vam tenir informacions d'un rusc, o el que pretenia ser un eixam instal·lant-se a prop de l'ajuntament. Poc li va faltar als oportunistes per fer-se fotos i vídeos de presumptes apicultors per compartir l'alegria de la vida, la por de les picades, la inseguretat, o la necessitat que algú fes quelcom per tornar a la duresa de la ciutat. No volem que entri la natura a la ciutat? No volem formar part de la cadena contínua?
Vet aquí la complexa realitat. Tot i ser conscient que poden picar -ai la vida, que vol viure!- i que un eixam productiu és un sistema d'explotació poc ètic, és convenient no desfer-se'n a la primera oportunitat i permetre que facin la seva funció pol·linitzadora. Llavors, portem-la a on puguin ser lliures. En aquest cas, si no ens han enganyat les xarxes, aniran a un punt amb altres abelles, a la natura -la que no és ciutat. Per acabar de ficar variables, aquesta persona que se'n farà càrrec, vol fer vida amb aquest negoci. Un valent.
Pregunto: és prioritari mantenir l'eixam 'silvestre' i permetre que facin la seva funció? O fem un eixam 'artificial' a la natura -com a eufemisme de pati d'esbarjo per humans- perquè les puguem explotar i fer mel, cera o d'altres?
Volem la natura a les ciutats o a una vitrina on mirar sense tacar-se? Per sort en aquest cas no es percep necessitat d'exterminar-les com es fa amb senglars, ratpenats, aranyes. Sembla que hi ha espècies de primera i de segona categoria. Tot plega una dèria de la cultural occidental.
ALEJANDRO CUESTA és membre de la Plataforma Animalista Sant Cugat (PAS)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.