Inicia sessió 
Registra't
Visc a la Floresta, normalment em desplaço a Sant Cugat amb tren, en 4 minuts ja soc al centre de la ciutat. El dia de Sant Jordi, malauradament, com que anava carregada, prengué la decisió d'anar amb cotxe. Quina odissea per arribar a l'hora que havia quedat!!! Els aparcaments eren plens, els pàrquings, també...Llavors, el drac, que cada cop treia més fum (tot i ser híbrid) només feia que donar voltes i voltes fins que la princesa el va aparcar on va poder, molt lluny del castell. Havia arribat justa de temps, abstreta en la poesia que es mantenia a flor d'aigua en aquell dia de roses i llibres...
Buf, per fi, a la paradeta.
L'equip d'amics i llibreters no s'aturava, assessorant i venent frenèticament centenars de llibres, disposats per títols i autors, per gèneres. Oh! quin goig veure talment portades de colors de diferents dissenys i variades tipologies de lletres disposades com a fruita de l'ànima. Vaig col·locar els meus llibres, lluïa la il·lustració de la portada, un cel blau amb una gran brúixola on dins hi ha una jove dirigint-se al Nord. Amb emoció i carinyo, vaig ocupar un espai com si fora l'altar d'un temple. També vaig posar una rosa al costat d'una fotografia emmarcada de Fernando Marías, coautor del llibre que morí fa poc, al que trobo molt a faltar. La malenconia d'haver-lo perdut es barrejava amb la voluntat de continuar el nostre projecte.
La gent passava i agafava llibres a tot córrer, (potser es ficava a ploure i no es volien mullar) m'ha quedat el dubte si eren triats per recomanació, alguna crítica de confiança, per temàtica, perquè havien sigut publicitats eficientment, pel número d'edicions exitoses que es remarca a la portada, perquè els atrapava el títol i el que s'explica a la contraportada... El que veia és que el meu llibre no era escollit per ningú, ni tan sols el fullejaren, i com que tampoc volia abordar als que s'acostaven perquè seguia amb la sensació que anaven amb pressa, el que vaig fer per sentir-me útil és ajudar a cobrar els altres llibres. Faltaven mans pels ocupadíssims datàfons. Vaig aprendre en un moment com funcionaven i... Endavant amb la cultura!!! M'agradava el fet de cobrar per aquests productes de paper que obren finestres a altres horitzons: allà hi eren infinites reflexions, experiències, emocions, paraules, psicologia de personatges, disciplina. Em sentia agraïda, pletòrica i feliç, pels escriptors, pels llibreters esforçats que estaven essent recompensats, doncs facturen en un dia potser més que en tot l'any, per la gent àvida de lectura, pels detallistes (regalar un llibre és regalar un tresor), pel retrobament.
I pensava... Tant de bo la venda de llibres fora contínua i efervescent tot l'any!
Aclaparada de tant moviment cultural, des de dins i vist per fora, t'adones que cal reforçar l'esdeveniment de Sant Jordi perquè no decaigui mai. Plogui o faci sol. Organitzant meticulosament i des de tots els àmbits el recorregut i dissenyant els actes i les activitats al voltant de la lectura, prevenint la falta d'aparcament, i perquè no descomptar el preu dels pàrquings a canvi d'un tiquet de la compra de llibres? Vigilar els accessos al recinte principal, crear ambient amb la decoració (sense plàstics ni ornaments contaminants, si us plau!), fomentar el llegir, llegir, llegir tot l'any, per celebrar aquest dia de Sant Jordi com a culminació d'un hàbit.
M'agradaria que l'ajuntament s'impliqués i promocionés més els escriptors de la nostra ciutat. I no només parlo per mi. Buscar-los. Indicar on hem d'anar. No deixar-ho en mans d'entitats amb interessos de vegades cenyits als seus. Mirar d'assessorar-nos, llegir-nos i fer conèixer la nostra obra si es considera de suficient qualitat. Posar-nos en contacte amb les plataformes que ens poguessin ajudar.
Torno d'una trobada amb alumnes d'un institut a Toledo, que s'havien llegit el meu llibre, l'havien treballat a classe d'una manera creativa i multidisciplinària! Semblaven tan contents! Els mestres em van dir feia temps no veien tan motivats als alumnes en la lectura d'un llibre. Van fabricar una brúixola gegant, van representar una escena, un dol entre poetes del Segle d'or, la banda de l'Institut va tocar una de les cançons que sona al llibre en codi QR, el cant dels ocells, fins i tot van viatjar a una de les rutes literàries del llibre, amb la classe, disfressant-se i escenificant el mateix del llibre, al mateix lloc que es menciona, una ermita dessacralitzada. Varen fer un brindis simulant ésser poetes del romanticisme anglès. Increïble el que pot fer un llibre!
I aquí? soc santcugatenca, on haig d'anar ara? Per poder arribar als instituts? Als joves? Als pares?
ROSA MASIP és militant del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.