La llei de l'oferta i la demanda


  • Comparteix:

andrea.xaxo

Andrea Xaxo

Plataforma Animalista de Sant Cugat (PAS)


Publicat: el 8/febrer
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Tan coneguda per tots, però tan relativa quan ens interessa. Un conegut acaba de comprar un preciós cadell de pomerània negre; i ja n'està cansat: mossega els mobles, fa les seves necessitats a casa i borda sense parar. Fa broma dient que l'abandonarà o el regalarà a la primera persona que li demani. Sé que no ho diu seriosament (o això espero), però no puc evitar plantejar-me si aquest pobre gosset acabarà essent una joguina trencada que buscarà una nova llar en uns anys, quan ja no sigui un cadellet adorable, sinó un gos adult a qui ja no tinguin paciència per cuidar ni educar.

I direu: no tothom qui compra animals ho fa sense consciència, sinó que els estimen i se'n cuiden al llarg de tota la seva vida. I en efecte, hi ha persones així. Però quan es vincula la incorporació de nous membres a la família (amb tot el que comporta) a una transacció econòmica totalment lliure, on tan sols regeix la llei de l'oferta i la demanda, s'obre la porta de la tinença d'animals a persones que no són conscients del que això implica.

Quan hom vol adoptar a una protectora, ha de passar determinats qüestionaris i entrevistes a fi d'assegurar que és la família ideal per aquell animal, i que hi ha un ple coneixement sobre què suposarà aquella adopció. S'ha de comprometre a la seva esterilització, a la seva cura, i és possible que fins i tot hi hagi un petit seguiment posterior a l'adopció, per assegurar el benestar d'aquell animal.

En canvi, quan hom vol comprar-ne un, tan sols ha de pagar; no hi ha cap altre requisit, cap altra condició, cap altre criteri.

Ja no tan sols es tracta l'adopció d'una mesura ètica que pretén donar una llar a aquells qui no la tenen, sinó que alhora procura assegurar que aquells animals aniran a parar a una família que se'n faci càrrec i cobreixi totes les seves necessitats, a tots els nivells.

I què fem amb els gossets que ja han nascut als criadors? Què passarà amb ells si tothom adopta animals? Aquest és un dels arguments estrella d'aquelles persones que defensen la compravenda d'animals. I alhora, és un dels més senzills de rebatre; i és que cal tenir en compte que, d'una banda, ja hi ha cadells que no "tenen sortida", per desenes de diferents raons, de manera que és una realitat que ja ocorre, que ja passa.

Què se'n fa d'aquests animals? Alguns es regalen, altres se'ls queden familiars o amics, altres s'abandonen... d'altra banda, l'eliminació de la compra d'animals no vindrà d'un dia a l'altre, no serà sobtada ni immediata: hi haurà prou temps perquè el mercat (és a dir, els criadors) noti la disminució de la demanda, i s'hi adapti; recordem que no són ànimes caritatives que adoren els animals i els tenen com uns més de la família; són empresaris, són persones que es lucren de la cria i venda d'animals: no en "produiran" més dels que puguin vendre.

I podríem aportar molts més arguments fent una llista excessivament llarga i redundant, però el missatge es pot entreveure amb el que s'ha plantejat fins ara.

No siguem part d'aquest mercat.

ANDREA XAXO és Membre de la Plataforma Animalista de Sant Cugat (PAS)



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.