Inicia sessió 
Registra't
Els projectes comprenen una visió més global, ja que suposen haver de centrar-nos en els grans temes que engloben els estudis, en aquest cas els nostres cicles i els diferents perfils professionals que es poden adoptar en l'àmbit de l'educació infantil i de l'atenció a les persones en situació de dependència. En el cas de la família de serveis a la comunitat, l'arquitectura dels cicles està dissenyada en funció de les sortides professionals que ofereixen els diferents cicles formatius. Les competències professionals són treballades a través de projectes o reptes tan reals com sigui possible. Aquests estan dissenyats en diversos espais d'aprenentatge, on es proporcionen la transferència dels diferents coneixements o continguts, que els serveixen per adquirir les competències personals, professionals i socials dels cicles. Aquesta transferència es dona principalment per l'equip docent, que acompanya i guia en tot moment a l'alumnat, però també ho fem en col·laboració amb els professionals dels diferents entorns laborals.
Els reptes els proporcionem quan han adquirit autonomia i saben treballar en equip. Els reptes els llancem perquè puguin treballar en la resolució d'un producte/servei final i que ha de ser aplicable i útil en els seus entorns laborals. L'elaboració dels reptes es va actualitzant, ja que tenen objectius molt concrets que han d'aconseguir o superar. Com a exemples, en el cicle d'educació infantil, hem creat i impulsem la plataforma de contes infantils que és pública al nostre canal de YouTube; i en el cicle d'atenció a persones en situació de dependència, el disseny d'un servei de teleassistència.
A l'hora d'iniciar aquesta manera de treballar, va ser important dedicar un temps d'adaptació, necessari tant per a l'alumnat com el professorat. Aquest canvi de metodologia requereix espais de reunió i harmonització de l'equip docent imprescindible per tal de poder fer un seguiment estret del procés d'aprenentatge dels alumnes i poder adaptar-ho si és necessari al ritme d'aprenentatge del grup classe. Però també, requereix un procés d'adaptació a la nova manera d'aprendre per aquells alumnes que han estudiat amb una metodologia tradicional.
El desenvolupament dels projectes o reptes es duu a terme en tres escenaris: 1) Somnis i reptes, concebut com espais de dinàmica d'aprenentatge; 2) El treball a l'aula, en el que es posa en pràctica el treball autònom de l'alumnat, sigui en equip o no; i 3) els seminaris, on s'aplica un format similar al de les classes magistrals, però més focalitzades i centrades en els temes que es van posant en pràctica en l'àmbit de cada projecte o repte.
Quan s'arriba al final d'un projecte o repte, els alumnes coneixen com s'ha de treballar en un determinat àmbit. Per exemple, a educació infantil, com es gestiona l'aula amb alumnes de 3 a 6 anys, tant en educació formal com no formal. L'arquitectura dels diferents espais d'aprenentatge requereix tenir una visió acotada per part de l'equip docent de tots els continguts que ens marca el currículum, document que conté tots els mòduls, resultats d'aprenentatge i criteris d'avaluació dels cicles en l'FP. Aquesta visió ens permet harmonitzar els continguts per crear espais d'aprenentatge tan reals com sigui possible i que ens han permès apropar als alumnes situacions d'aprenentatge de les diferents competències professionals, personals i socials, requerides en els entorns laborals. Això, ens permet als docents fer un guiatge, tutoria i avaluació més personalitzat i real, podent oferir un feedback qualitatiu i no tan quantitatiu de l'evolució i l'adquisició dels diferents aprenentatges.
El procés d'avaluació, però, no és només unidireccional "docent-alumne", sinó que els alumnes tenen un paper important portant a terme la seva autoavaluació i coavaluació, moment que els permet fer un procés individual de metacognició dels coneixements que han adquirit al llarg del projecte o repte, sent ells/es conscients del que han après.
Caminar junts durant els projectes o reptes, ens permet també centrar-nos molt en el treball real de les competències personals i socials associades als cicles formatius, com per exemple, l'autonomia, la resolució de conflictes, presa de decisions o acords i el treball en equip, imprescindibles pels nostres entorns laborals. Quan en aquest entorn es produeixen conflictes es veu la necessitat de gestionar-los i resoldre'ls de manera més efectiva guiant als alumnes en la cerca de tècniques o maneres de solucionar-los. Aquest aspecte divergeix de la manera en què havíem de treballar amb les metodologies tradicionals. Els conflictes es podien quedar més latents i no ser solucionats completament.
L'aplicació d'aquesta metodologia al llarg d'aquests dos cursos, ens ha evidenciat dos aspectes importants. Per una banda, els alumnes entenen i són més conscients dels seus aprenentatges, fruit de la transferència de coneixements més personalitzats i reals, que ens permet proporcionar als docents. Però també, ens permet treballar de manera més constant, efectiva i real les competències personals i socials amb els alumnes i així ho corroboren les empreses a on fan les pràctiques dient que "els alumnes que han iniciat pràctiques aquest curs són més autònoms i resolutius".
ANNA GRANERO és coordinadora de metodologies actives (ABP), i LORENA SÁNCHEZ és cap de la família de serveis socioculturals i a la comunitat. Docents a l'Institut FP Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.