Inicia sessió 
Registra't
S’ha abandonat la idea de ressuscitar una corporació amb bandera i himne, és a dir, de ressuscitar la institució que al 1987el Parlament de Catalunya va dissoldre. Una corporació que aleshores es volia que actués com a contrapoder al Govern de la Generalitat. Avui això ja no es planteja, fet que confirma el caràcter de contrapoder que se li volia donar en aquell moment. Sigui benvinguda la rectificació.
Celebro, insisteixo, aquest canvi d’opinió. Aquest país és massa petit per perdre el temps en confrontacions institucionals i no ens podem permetre separar o, gairebé, fracturar l’àrea de Barcelona de la resta del país. Necessitem un govern nacional que articuli i vertebri el territori, i aquest només pot ser el Govern de la Generalitat.
Sóc dels que creuen en la necessitat d’unir esforços i treballar conjuntament per trobar solucions als problemes de futur d’uns ciutadans que no tenen en compte els límits municipals en el moment d’anar a treballar, estudiar, generar residus, moure’s o anar de copes. Fa falta una estratègia metropolitana. Crec en això i penso que la majoria d’alcaldes metropolitans també ho creuen.
Molt sovint penso que des de la ciutat de Barcelona i, especialment, els seus líders no comparteixen aquesta visió metropolitana, malgrat que, aparentment, en siguin uns grans defensors, però des d’una perspectiva diferent, poc generosa. I amb aquesta actitud no es pot liderar l’interès comú dels municipis metropolitans. La visió barcelonina sembla que comprèn el fet metropolità com un pas més en l’expansió històrica de la ciutat i com una possible solució als problemes que la saturació urbana de la capital ha generat. En aquesta percepció, el concepte compartir no hi té cabuda. Compartir què? Equipaments, centralitat cultural, mobilitat...
Algú, des de Barcelona, pensa que l’estació del TGV podria no ubicar-se obligatòriament al centre de la capital? Algú, des de Barcelona, creu que la Biblioteca Provincial, després de l’intent frustrat d’ubicar-la al Born, es podria instal·lar a Badalona o a l’Hospitalet? Algú, des de Barcelona, es va plantejar els efectes negatius que portaria per a l’AP-7 /B-30 la decisió de prohibir el pas de camions per les rondes? Algú, des de Barcelona, s’ha plantejat donar suport als ajuntaments que defensem en solitari complicats processos de preservació de la serralada de Collserola, el pulmó natural de tota l’àrea metropolitana en contes de posar bastons a les rodes del procés de declaració de la serra com a Parc Natural?
Una autèntica visió metropolitana demana entendre el territori com un tot, especialment quan és necessari planificar i prendre decisions i, això, fins ara, sembla que no ha encaixat dins dels plans dels governants de Barcelona. Amb aquesta actitud no es pot liderar el territori circumdant ni generar el clima de confiança necessari per treballar en equip.
L’àrea metropolitana necessita una Barcelona oberta al territori que l’envolta, sense aspiracions de limitar l’autonomia i la identitat local de cada municipi; una Barcelona solidària i disposada a cedir, quan sigui necessari, el protagonisme a altres ciutats.
Malgrat que no disposem d’un ens de gestió comú, l’àrea metropolitana ha demostrat la seva capacitat per tirar endavant projectes col·lectius molt importants per als ciutadans. La integració tarifària del transport públic és un excel·lent exemple d’allò que es pot fer. L’Autoritat Metropolitana del Transport, malgrat les seves dificultats, gràcies a l’empenta en el seu dia de la Generalitat de Catalunya, ha promogut un dels projectes més importants dels últims anys per impulsar l’ús del transport públic. Collserola o el Pla General Metropolita (PGM) són alguns dels temes que, amb urgència, haurà d’abordar la nova administració metropolitana. La declaració de Collserola com a Parc Natural és una llum de esperança. I és inajornable adaptar urgentment el PGM a la realitat actual. Molts dels problemes urbanístics que arrosseguem deriven d’aquest pla, aprovat al 1976, que cada vegada que la Generalitat governada per CiU intentava modificar comptava amb l’oposició socialista, i que fa anys que s’hauria d’haver revisat. També haurem de parlar de residus, de sanejament i de moltes altres qüestions que afecten la vida quotidiana dels nostres conciutadans.
I tot això és necessari fer-ho amb el màxim de consens. Per tant posem fil a l’agulla i fem-ho bé.
LLUÍS RECODER és alcalde de Sant Cugat
COMENTARIS
Com és que ara repentinament CiU es mostra interessada en la protecció del Parc de Collserola i en l'Àrea Metropolitana? Sembla que tots han rectificat una mica. La dada és clara, al 1987 (CiU) es va disoldre la corporació. Sant Cugat sempre s'ha mantingut distant de les entitats metropolitanes. A de més ha seguit construint, o ho ha intentat, a Collserola (Costa del Golf o Can Busquets són clars exemples). I a Sant Cugat fa anys que governen els mateixos.
Civis. Enviat el 15/feb/10
Seguim fent campanya personal de l'alcalde en un mitja public pagat amb els nostres interessos.
Santi. Enviat el 15/feb/10
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.