Fraga i la memòria


  • Comparteix:

Josep Gimeno

Josep Gimeno


Publicat: el 17/gen/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

La mort de Fraga deixa al descobert les debilitats dels fonaments de la democràcia espanyola. Una de les figures claus de la política estatal marxa sense demanar perdó per la seva pertinença al franquisme i amb lloances dels àmbits polític, comunicatiu i econòmic a la seva trajectòria. S'imaginen una situació equivalent a Alemanya, per posar un exemple?

ESCOLTA-HO

Ministre d'Informació i Turisme del règim franquista el 1962, Fraga va ser un dels signants de la sentència de mort del dirigent del PCE Julián Grimau. No va mostrar mai cap penediment per la pertinença al règim ni en aquell moment ni en democràcia, quan ja havia fundat l'actual PP. A partir d'aquell moment, Fraga va entrar en l'escenari democràtic com un polític més amb una llei d'aministia com a protecció i sense renegar del cop d'estat del 1936. Enrere quedaven 40 anys de dictadura com si no hagués passat res. No oblidaré mai la cara d'estupefacció d'un amic alemany el dia que li vaig explicar que cap dirigent del franquisme havia complert cap pena per pertinença al règim. No vaig saber què respondre quan em va preguntar com era possible que no s'hagués aplicat alguna llei per impedir que els integrants de la dictadura fossin jutjats o inhabilitats per ocupar càrrecs públics. Tampoc no sé què dir ara.

Potser tot plegat no ens hauria d'estranyar si es llegeix l'article del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, publicat aquest dilluns a diverses capçaleres. Hi repassa la trajectòria de Fraga sense citar Franco ni utilitzar les paraules 'franquisme' o 'dictadura', substituïdes pel terme 'temps difícils'. Qualsevol historiador mínimament rigorós suspendria l'article per falta de precisió o per oblit greu. Si el president d'un estat obvia d'aquesta manera un període històric de tal magnitud, no demanin als actuals estudiants uns coneixements d'història sòlids. No seria just.

Fraga és, doncs, un exemple més de pertinença orgullosa al franquisme i d'adaptació a la democràcia sense pagar cap peatge previ, com també ho van ser Samaranch i Sentís. Se'n van sense demanar perdó ni exercir cap mena d'autocrítica. De fet, marxen amb una pluja elogis i amb un tracte benevolent de bona part de la premsa. Un mal favor a la democràcia i a la memòria històrica. Per contrarestar-ho individualment, escoltaré 'Campanades a morts', el tema de Lluís Llach en record dels cinc obrers assassinats per la Policia Armada a Vitòria quan Fraga era ministre d'Interior. Qui no es conforma és perquè no vol.

JOSEP GIMENO és cap de continguts de Cugat.cat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.