La cadira de Don Manuel


  • Comparteix:

pepe.garcia

Pepe Garcia


Publicat: el 19/gen/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Recordo quan Manuel Fraga va visitar Sant Cugat en la inauguració de l'edifici de Correus. Llavors, aquell home corpulent i de prominent cap va baixar del seu automòbil oficial i tots els presents al seu voltant van començar a estar pretòrics, com en un estat de gràcia divina, i deien 'Don Manuel per aquí', 'Don Manuel per allà'. L'alcalde d'aleshores, mentrestant, li començava a fer reverències i girava al seu voltant com si fos una baldufa o una ballarina maldestra que ha perdut l'equilibri.

Aquell dia, des de la meva encara infantesa, vaig descobrir el que era retre homenatge a un rei o a l'amo d'un govern que encara manava en un país amb la crueltat i la por del garrot vil. País que encara era el cul d'una Europa que només ens visitava per les nostres platges i el nostre sol: 40 anys després continuem vivint del mateix turisme de sol, platges i borratxeres per joves a preu rebaixat.

Aquell Don Manuel que va passejar per algun carrer de la vila parlava poc. Simplement indicava amb el seu marcial dit o amb el seu braç en alt el que volia o el que havien de fer els altres, mentre les forces vives del poble intentaven que Don Manuel no s'avorrís massa en el passeig des de Correus fins a l'Ajuntament.

I don Manuel, el ministre plenipotenciari del moviment que poc després es transformaria en una altra cosa, de camisa blava a camisa blanca sense jous ni fletxes, envoltat de tot un seguici amb el caporal de la urbana, la Guardia Civil i un conserge de l'ajuntament vestit amb gorra d'almirall de l'armada, caminava trepitjant amb força el que ell anomenava 'la calle es mía'. Somreia i repartia magarrufes entre els més menuts i gesticulava no sé què davant les senyores parroquianes. Mentre la banda de grills que l'envoltava li donava de tant en tant algun copet a l'espatlla, a la qual cosa Don Manuel feia un gest com si volgués treure una mosca que l'estava molestat de tant que giraven al votant seu.

Va pujar les escales de l'Ajuntament amb el passamà que havien polit i va seure en una cadira ampla i majestuosa, com la d'un rei medieval, de fusta noble tallada a mà. Molts mesos després d'haver visitar per obra i gràcia divina la nostra ciutat -bé, encara no tenien el títol de ciutat- aquesta cadira seguia sent venerada per molts amos de l'Ajuntament. Anys després, en la dècada dels vuitanta, un regidor amb poc seny i poc curós va donar-li un cop i la va trencar. Van intentar-la reparar, però la fractura era massa gran i, donat que don Manuel semblava que ja no tornaria a la ciutat, la van amagar en un traster amb altres relíquies i records del que havia estat un dia memorable per a molts gràcies a la visita de Don Manuel.

PEPE GARCÍA és membre de Comissions Obreres (CCOO)



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.