Inicia sessió 
Registra't
Però, Esperanza, maniquí i moderna, no ho diu per salvar-nos a tots de la destrucció final, no; el més segur és que ella busqui la idea de recuperar el poder i les terres perdudes en el manuscrit de l'ara amagada en un calaix i adormida Constitució espanyola, ja que ja va sent hora de trobar un altre lloc que no sigui una cadira autonòmica arruïnada i estèril, compartida amb ministeris plens d'hostes fidels al seu senyor feudal. Perquè si un alcalde que va foradar el seu capital com si fos un formatge suïs amb túnels, vies, autovies, i 'scalextrics' varis pot arribar a ser ministre, perquè ella no pot presumir amb títol nobiliari ministerial de poder viatjar a les terres de la seva Espanya heretada dels seus avantpassats, que en el seu dia van creua l'Ebre i van fotre fora de la península de Barataria als que no confessaven amor al deu sota pal i a la pàtria?
El país en la puta misèria, l'Espe, la coronada en mil batalles autonòmiques, jugant a la seva casa de nines que ha convertit la capital, i la monarquia caçant 'gamusins' o elefants en via d'extinció a Botswana, mentre la seguretat social diu que no pot sufragar les despeses mèdiques a nens malalts de malalties poc conegudes, i que, com sempre, és la solidaritat de la ciutadania la que en molts casos fa possible que aquestes criatures puguin ser ateses de les seves malalties als hospitals més enllà de les nostres fronteres.
Però així es aquest país de murris des de Colom, la reconquista i els versos de Góngora, on la hipocresia és l'escola de teatre, l'universitat i primera assignatura que tot bon duc, contesa, cortesans, noblesa, grans d'Espanya o burgesies aprenent.
Esperancita, ara ja amb més força que mai reclama amb cornetes y clarinets un lloc en la història. Ella, dona de raça castissa 'chulapa de pichis, choteos i chotis' de peus junts, com una figura torera de la 'plaza las Ventas'; ella sap que això de que les autonomies retornin competències a l'Estat no significa que els ciutadans millorin les seves condicions en l'accés a la sanitat o educació, perquè al final tot acaba en el mateix: diners, falta de diners que els polítics han malbaratat en invents i construccions desèrtiques faraòniques, en aixecar i tornar a aixecar voreres amb l'únic objectiu de guanyar les seves eleccions electorals, però ningú a dia d'avui encara està a la presó.
I és que aquesta 'Espe autonòmica pàtria', amb la seva idea fitxa de ficar-nos a tots en una cassola de 'cocidito madrileño' on ella és la cuinera, segueix sense convèncer els altres amos de les terres altes del país. I tot això amb la guillotina de la fallida espanyola penjant sobre els nostres caps i les nostres vides, saben com diuen ara els gurus i vidents econòmics que si Espanya cau no podran venir a rescatar-nos ningú, ni l'UE ni el magnat americà rei del joc i la ludopatia amb la creació de un regne de 'taifa' dins la península 'jamón de bellota'.
I llavors, el que passarà segons diuen les veus sornegueres europees més 'freaks' serà que cada 'Juan español' tindrà que espavilar-se per sí mateix, cada pal suportarà la seva pròpia vela de misèries i desencant, perquè no ens volen ni a l'Argentina de la Kirchner, que copiant l'invent Mariano de governar via decret, ara expropia Repsol-YPF, i ens envia cap a casa d'una patacada al cul. I el que és segur, el que està i es veu clar com sempre, és que amb o sense traspàs de competències, amb o sense ajudes europeistes o filantrops arribats del llunyà oesta, seguirem patint igual, però més sols que mai, com hem estat sempre, tot i els sorolls i més sorolls, crits de veus de diluvis catastrofistes, derrotistes del dia final que cada vegada més ens porta a pensar allò de 'camina plàcidament entre el soroll i les presses i pensa en la pau que hi ha en el silenci'.
'Cuando llegastes a Madrid chulona mia/ te hicieron emperatriz de Lavapiés/ y alfombrastes con claveles la gran vía/ y te bañaste con vinillo de Jerez. Madrid, Madrid, Madrid/ pedazo de la tierra que vive en ti/ por el sabor que tienen tus verbenas/ por tantas cosas buenas como sueñas desde allí/ vamos a ver lo que es canela fina cuando tú salgas de Madrid'.
PEPE GARCIA és membre de CCOO
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.