Inicia sessió 
Registra't
I ella, Cuquita, em llença dos cops de pestanyes prenyades de rímel.
Em consta que ara està molt ocupada, perque el partit i el seu càrrec de Directora General de no sé quin ministeri a la capital li ocupa tot el temps. Després em parla del 'presi' com si tal cosa, i que aquest cap de setmana tenen reunió per posar bé les coses del país.
- I tu què?- em diu - segueixes amb allò de les arts marcials i escrivint tan rebel i idealista com sempre?
I em dóna el seu número de telèfon particular i del despatx al ministeri, perquè em passi qualsevol dia, com si anar a Madrid fos anar a la cantonada, i que no li valen excuses, perquè ara amb l’ AVE són tres minuts.
- I et presentaré a alguns dels nostres dirigents.
Segurament al qual ella, jo i altres 'descerebraos' vèiem a les fotos dels diaris o a la televisió, quan Cuquita encara era verge política, i això del partit, a mi em sonava a quan el Barça va guanyar cinc a zero al Madrid al Bernabéu i jo, encara 'imberbe y alelao', viatjava per la vida en vagons de tercera.
-Truca’m si em necessites per a qualsevol cosa- em diu - Si no, a veure, per què hi són els amics.
Els amics dels amics que acaben com sempre en algun edifici públic: Ajuntaments, diputacions o ministeri del que sigui.
I entre tanta 'borrachera y merluza mental', intento no perdre alguns que altres dels principis que encara em queden, que no són ni d’esquerres ni de dretes, encara que no serveixin per a res. I a sobre, cada vegada que alguna màquina de cafè de l’empresa on treballo no em torna el canvi em cabrejo, collons amb els que es reparteixen aquests cèntims de beneficis de tantes màquines de begudes, i que no ens deixen més consol que fer un cop de puny a l’aire.
Després quan vaig de visita a casa dels meus avis, li explico al meu avi Miquel que he vist a Cuca, la que volia ser guerrillera, i que estava en contra de la riquesa i burgesia dels seus pares, i que ara surt per la televisió quan fan reunions els del seu partit.
-Va - em diu el meu iaio, i no em fa ni cas, però m'explica batalletes de fa molts anys d’un senyor que era general, baixet amb 'bigotillo', que sortia en un balcó per la televisió en blanc i negre.
Però Cuquita i la resta de nosaltres les úniques batalles en la que participaven era posar sabó a la font del monestir i deixar-lo tot ple d’espuma com si hagués nevat, o llençar petards a la porta de l’ajuntament antic a les tres de la tarda per trencar-li la son de la migdiada al vell caporal de la urbana, que mai, mai es va cabrejar per tantes bretolades com fèiem en aquell temps.
I Cuqui, la de la colla que volíem cremar tot el dolent de les lleis injustes, segurament acabarà de ministra, ambaixadora els Estats Units o cap del partit. I potser vindrà a Barcelona o pel poble a inaugurar coses o edificis. I els vells amics de Cuquita ens quedarem bocabadats quan ella parli agitant la seva melena, igual que fèiem ahir. Encara que després ja no podem anar-nos-en a la cafeteria amb unes quantes monedes a les butxaques a passar tota la tarda, mentre sona la música de fons del grup de moda.
Ai, Cuquita, tu sí que en saps, cony!
PEPE GARCIA és CCOO
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.