Sex and drugs and rock'n'roll!


  • Comparteix:

lluis.mont

Lluis Mont


Publicat: el 29/mai/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Fa una mica de basarda i tristor veure que la revolució egípcia acaba en unes eleccions en les que un president democràticament elegit vol posar la llei islàmica a la constitució. La llibertat l'has de voler. Quan els homes trien ser esclaus és perquè la llibertat els fa por.

Deu, al cap i a la fi, és imaginat com un senyor molt poderós que controla el que passa, i això ens fa sentir més segurs. La llibertat espanta. Imagineu quan un ha de prendre decisions individuals i no guiades per un esser suprem, es digui Alà o Esperanza Aguirre. Sens dubte és més còmode seguir un codi de conducta que digui que el 'normal' és cardar entre persones de sexe diferent, que les 'drogues' són pecat, i que el rock'n'roll és la música del dimoni. 'Sex & drugs & rock'n'roll' era el crit d'una generació que volia conquerir espais de llibertat personal enfront de les limitacions dels deus o els poders públics. Mentre a Madrid passen aquestes coses, on són els 'progressistes'. De veritat s'han cregut que els catalans practiquem el nacionalisme excloent? No entenen que la lluita per les llibertats catalanes és també la lluita per les seves llibertats? Jo, particularment, seguiré apostant per la llibertat, encara que les autoritats em requisin el 'pitu' altrament dit xiulet, perquè no volen que toquem el 'pitu' en públic.

LLUÍS MONT és cardiòleg



  • Comparteix:

COMENTARIS

"Deu, al cap i a la fi, és imaginat com un senyor molt poderós que controla el que passa". Això serà per aquells que no hi creuen. Per a mi, sense Déu no és possible la llibertat. Qui no creu en Déu és esclau de la incertesa, de la mancança de punts de referència, incapaç de ser feliç de veritat... D'altra banda, quan un no entèn que algú pensi de manera diferent -per exemple, pel que fa al matrimoni- no ha de suposar que aquella persona pensi aixì per motius religiosos, o per comoditat... Això, en primer lloc, és una falta de respecte envers el que pensa diferent. Quan un cert comentarista em diu que soc enemic de Catalunya perquè dic que entre les seves llengües pròpies hi ha el castellà, això no és nacionalisme excloent?

Josemaría Carreras Guixé. Enviat el 29/mai/12


OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.