30 anys en un no res (de la meva consideració a Ramon Grau)


  • Comparteix:

pepe.garcia

Pepe Garcia


Publicat: el 23/jun/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Trenta anys, ja veus, com un sospir. Trenta primaveres, deia, quan tu, Ramon, Ramon Grau, vas fer realitat un projecte, una il·lusió, un somni, potser: treballar en això de les ones radiofòniques.

També en aquell temps, recordes Ramon?, una altre radio, la 'Melodi', situada a l'avinguda Cerdanyola intentava el mateix, fer i construir un poble que estés informat de l'actualitat diària, que pogués tocar la realitat dia a dia des de casa, un poble (ara ciutat) que començava a créixer cada dia com un nen, impetuós, ple d'idees, quan encara cap de nosaltres teníem canes al cabell, i cadascú buscaven un lloc en la vida que se'ns obria plena en un nou país format en democràcia.

I vosaltres, la gent dels mitjans de comunicació, vosaltres, Ramon, contribuíeu amb les vostres veus, amb la vostra pluralitat informativa a difondre això d'aprendre a ser demòcrates. Llavors no existien hores que no dediques a la ràdio, que com una mare rebria complaguda tot el qui li donàveu en pro del oients. I per primera vegada començaven a trucar a l'emissora del poble, la nostra emissora, la nova ràdio per demanar una cançó, per intervenir als debats, i van aprendre a sintonitzar l'emissora des de casa o a la ràdio del cotxe, i quan s'allunyaven per les carreteres i deixaven d'escoltar les vostres veus, s'enfadaven, collons! deien, aquesta ràdio cassete que no se sent be, per què pensaven que es s'havia de sentir per molt lluny que estiguessin del poble, perquè era Radio Sant Cugat, sempre al teu costat.

I les nit Ramon, ai les nits!, recordes? La teva veu, trencada, lànguida i profunda, de locutor com de tota la vida, la teva veu Ramo traspassava en poesia de silencis la tranquil·litat dels carrers, de les ànimes que t'escoltaven. I sortien a les terrasses de les nostres cases, perquè feia calor i encara allò de l'aire condicionat no havia arribat, apagaven la televisió i amb la teva música nocturna il·luminada per una lluna de somnis deixaven passar les hores.

I igual que sempre Ramon, la teva veu continua en el record entre ones llunyanes quan el sol de la pau que dóna la maduresa ens convida a recordar.

Tanta feina, tants d'esforços, trenta primaveres deia abans Ramon, trenta anys en un no res.

PEPE GARCIA és membre de CCOO



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.