Inicia sessió 
Registra't
I llavors, milers, milions d'immigrants van arribar per fer el que la nova classe treballadora no volia: treballar. I com un presagi bíblic arriba la fi de la opulència, de ser el país conya que més festes feia a l'any. De cop i volta ens diuen que tot això s'ha acabat, que haurem de tornar a viure en la realitat, que allò del cafè per a tothom no pot ser. I van culpar del que passava a un invent anomenat 'hipoteques subprime', que va néixer molt lluny d'aquí, al país de la Coca-Cola.
I els gurús de les economies, mentrestant, vaticinen més apocalipsis, que res tornarà a ser igual que abans, i que, possiblement i probablement, anem cap a un nou ordre mundial i social, en el qual de la mateixa manera que passa amb la resta dels que li deien països pobres. Ara, de tot això, en sortiran noves classes social i noves castes: d'una banda, els de sempre. Això ho tenim clar. A més els que treballaran, però que no podran comprar-se el cotxe luxós que veuen en els anuncis de la televisió. També els que estaran aturats amb cada vegada menys ajudes socials que viuran amb l'únic somni i il·lusió de trobar una feina, sigui la que sigui. I, per últim, estaran la resta: els que no tindran dret a res i viuran a l'altra banda del mur de la ciutat: els oblidats.
I tots nosaltres posem cara de sorpresa quan ara, de cop i volta, ens trobem que a aquest país, a mesura que aixeca la catifa de la realitat, tot estava ple de merda i que aquell somni de viure en un Estat de dret es una utopia, una fal·làcia, una enganyifa per als que solament volien tenir allò de l'Estat del benestar. Per dir-nos nosaltres mateixos avançats, moderns, demòcrates i poder viatjar a l'Europa de les fantasies sense passaport i que la resta, molts dels que construïen el nou país, ara són a la presó o estan imputats.
I ara ja no parlen de ficar-nos en hipoteques milionàries, en canviar-nos de casa o anar-nos de vacances a l'altra punta del món. Ara el que sembla que ens preocupa és la crisi, a la qual culpen de tots els nostres mals, i, de passada, la corrupció, com si haguéssim descobert una nova espècie de cosa alienígena que no sabien que existia, i que potser va començar fa molt anys, quan els aturats a la vegada que cobraven el subsidi de l'atur treballaven i un president del govern va dir que ell sabia que es feia. O potser la corrupció va començar segrestant moltes regions i autonomies ibèriques no creant empreses i llocs de treball en les seves terres, sinó donant-los a canvi el carnet d'aturat per sempre amb dret al salari mínim a canvi dels seus vots. Això feia possible que una altra classe, la política, tenia dret a poder treballar en diferents administracions i en el món privat i cobrar de totes elles diversos sous, pogués viure eternament al limb dels intocables. O potser la corrupció va començar amb el naixement de la espècie humana.
I segurament que si avui en dia no existissin les armes nuclears, algú ja hauria obert l' aixeta de crear una nova guerra mundial, per tal de començar de nou. Com va passar amb les anteriors i potser començaria a l'Orient Mitjà, però ara si algú prem el botó dels míssils finals, això ja no serviria, ja que de la fi de tot no es pot extreure res.
PEPE GARCÍA és membre de Comissions Obreres (CCOO)
Columna publicada originalment el 24 de gener de 2012
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.