Inicia sessió 
Registra't
Com passa ara, després de més de trenta anys d'allò de la tornada a la democràcia, ens diuen que no és realment una veritable democràcia, un veritable estat de dret, que els que manen en les nostres institucions no son realment polítics amb la suficient sensibilitat per comprendre que les persones són abans que les coses i les idees, i descobrim allò de que on no arriben les lleis, pot arribar la voluntat política per solucionar els problemes.
Després de molts anys ens desperten dels nostres somnis els mateixos polítics que fins ara deien que teníem la sort de viure en un país on les llibertats, la igualtat de drets estaven per sobre de totes les ideologies polítiques.
I llavors ens preguntem per què no entenem, que com potser que governs municipals estiguin en contra de les reformes del govern estatal que els hi marcaran els salaris dels regidors i que minvaran el nombre del mateixos als ajuntaments. I que, per contra, aquests governs municipals estiguin a favor dels abusos, de les discriminacions laborals que el mateix govern central fa als seus treballadors públics.
No entenem com pot ser que hi hagi governs municipals que imitin les formes de governar que tan de mal, tristesa i dolor està fent a la nostra societat. No entenen que els qui tenen l'obligació moral de posar seny, mesura i consciència a l'hora de governar prefereixen els enfrontaments abans que reconduir els problemes que ells mateixos van generar.
Polítiques municipals que per imposar amb la força els seus criteris i doctrines, en una fugida cega endavant, on només existeix els penya-segats, perjudicant les persones, perd tota credibilitat davant els ciutadans i els seus propis treballadors.
Vam sortir al carrer, vam estar junts tots plegats en defensa d'uns drets, d'una nació, al voltant de la senyera que al dia següent en molts ajuntaments es converteix en 'rojigualda'.
I jo ara me'n recordo d'una dona, d'una noia jove i vital, sensible, tendra, dolça i intel·ligent que un dia vaig conèixer, que començava a dedicar-se a la política municipal com a regidora de l'equip de govern de la nostra ciutat fa més de deu anys i que una tarda la vaig veure com ajudava amb la seva sensibilitat, la seva humanitat, a una dona gran de més vuitanta anys que havia caigut al carrer, davant la porta de l'antic Ajuntament a la plaça de Barcelona. Es va trencar el nas i la front, sagnava molt i estava espantada. I vaig veure com la jove política li agafava la mà, la calmava, li donava consol i la curava mentre arribava l'ambulància.
Aquella dona que tenia atractiu i carisma polític, que portava en la seva mirada sensibilitat conciliadora en els conflictes que tant va ajudar a solucionar.
Aquella jove, amb força, emprenedora, tota bondat i comprensió. Aquella política, regidora plena de humanitat, de qui no recordo el seu nom (si Núria, Carme o Mercè...), aquella dona que ara, en aquest moments tan difícils, la trobem a faltar.
PEPE GARCIA és membre de CCOO
COMENTARIS
Molt bó!!
Salvador Álvarez. Enviat el 2/oct/12
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.