Les bondats del 'no-nacionalisme'


  • Comparteix:

lluis.mont

Lluis Mont


Publicat: el 14/oct/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

A Espanya hi ha dos tipus de no-nacionalisme: els ultranacionalistes espanyols que s'autoproclamen no-nacionalistes, diguem tipus Rosa Díez o en Pedro J., i els intel·lectuals d'esquerres que arriben al no-nacionalisme, com a superació de la condició humana.

Fa uns dies hi havia un article a El País, signat pel Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona, el Sr. Manuel Cruz, titulat 'Independencia, ¿para qué exactamente?' El mateix títol es podria canviar a: 'Libertad, ¿para qué exactamente?' i parlar dels esclaus a les plantacions de cotó! El Sr. Cruz argumentava en aquesta segona direcció tan apassionant. L'article és avorrit i ple de contradiccions, però si teniu paciència val la pena llegir-lo.

Aquest no-nacionalisme d'esquerra és una constant que ha aconseguit enganyar molta gent al llarg del segle XX. Els anarquistes catalans el van predicar intensament i van acabar matant capellans i burgesos, i cremant esglésies. Els Comunistes el varen practicar, quan sense saber-ho treballaven per l'expansionisme de la mare Rússia. Prou hàbil per vendre el seu imperialisme com un moviment per alliberar les classes oprimides. A un determinat prototip d'intel·lectual d'esquerres sempre l'ha perdut la manca de contacte amb la biologia.

Està molt bé tenir utopies, com diu Lluís Llach, 'no s'ha d'abaratir el somni, què és l'estel que hi ha al fons del camí'. Ara bé, una cosa és la utopia i l'altre és el camí. Per aconseguir la igualtat de sexes, no amputarem els genitals masculins i mutilarem els pits de les dones, no? Està molt be plantejar la utopia d'un món basat en la raó i no en principis religiosos, però potser no cal matar tots els capellans, imams i rabins del món. Està bé pensar que les grans desigualtats de classe són injustes i la propietat privada una discriminació de naixement, però l'abolició de la propietat privada ha portat al pas de la propietat als membres del partit. I així successivament. Vull dir que les nacions existeixen, i que probablement no sembla que hagin de deixar d'existir a curt termini. Per tant, el que volen els catalans és tenir els mateixos drets nacionals que altres nacions. No és tan difícil d'entendre!

LLUÍS MONT és cardiòleg
@montgirbau



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.