És fantàstic! Podem engegar el televisor o la ràdio i escoltarem a tres experts opinar sobre -per exemple- el procés sobiranista: un hi estarà en contra, un a favor i el tercer dirà que ni fu ni fa. Al dia següent a la mateixa hora (com que hi ha hagut una allau humana en una discoteca), els mateixos experts donaran el parer sobre mesures de seguretat: un en contra, un a favor i un que ni fu ni fa. I encara al dia després, el mateix trio de savis ens informarà de la victòria de Barack Obama sobre Mitt Romney a les eleccions nord-americanes. No hi haurà sorpresa: un hi estarà en contra, un a favor i el tercer dirà que ni fu ni fa.
Els moderadors, mentrestant, fan curses d'arrogància per demostrar que estan per sobre de partidismes. Com més interrompen, millor. A mi aquesta colla em té el cor robat. Quina sort la nostra, que ens deixem il·lustrar per ells. No sé què faria sense aquestes tertúlies -tot i que no pateixo per la seva extinció, perquè cada vegada n'hi ha més, suposo que perquè resulten barates.
Els experts, que a més de saber de tot resulta que tenen molt temps lliure, són els mateixos que copen les columnes d'opinió dels mitjans escrits. No cal dir noms. A la dilapidació d'energia que suposa la seva producció (bombardegen amb opinions impossibles de fundar per una simple qüestió de temps), s'hi suma la que genera la seva pròpia existència, i que obstaculitza l'accés a una formació d'opinió adequada. Per a què escoltar el parer d'un professor universitari, si ja tenim el tertulià, que a més crida i vocifera?
Quantes tertúlies d'opinió no consumeixen més del que produeixen? Quantes n'hi ha que realment generin coneixement, en lloc de participar en la degradació progressiva de la cultura? Sovint només serveixen per introduir noves variables fútils en el pensament, en lloc de simplificar per fer-lo entenedor. En paraules del filòsof Rubert de Ventós: 'Ja no és possible creure que la producció indiscriminada de llibres, teories, tendències, cultures o corrents sigui una activitat purament supèrflua. Avui sabem que els productes no necessitats es constitueixen en residus contaminants: més que de la seva inutilitat s'ha de parlar, doncs, de la positiva desutilitat que comporten'. Doncs això, que no calia, però gràcies.
JORDI VAN CAMPEN és director de Sprint Idiomes
homesensegat.wordpress.com
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.