Biodiversitat, asimetria i macroeconomia


  • Comparteix:

lluis.mont

Lluis Mont


Publicat: el 19/nov/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquesta setmana, sentint una conferència fantàstica del professor Sala i Martín a la Facultat de Medicina sobre la crisi i les seves conseqüències pensava en dos conceptes que marquen la infelicitat del cervell humà: biodiversitat i asimetria. Sala i Martín parlava de microeconomia i macroeconomia i de com és de difícil analitzar a nivell de macroeconomia quines són les reaccions de les societats a determinades mesures. És més fàcil preveure quines conseqüències tindrà una mesura microeconòmica, perquè podem preveure les emocions i actituds dels individus, o si mes no, dissenyar experiments per comprovar-los. Per contra, la macroeconomia resulta de la suma d'un nombre infinit de variables i de comportaments socials, molt difícils d'analitzar.

Si pensem a nivell micro, és a dir de conducta humana individual o de petites societats, Hi ha dos conceptes de la naturalesa que als primats humans ens són molt difícils d'empassar: la biodiversitat i la asimetria. Contra aquestes dues lleis naturals hi oposem dos conceptes 'microeconòmics': igualtat i justícia. Aquests dos conceptes, escrits en el nostre DNA, neixen del nostre passat d'homínids, caçadors recol·lectors, que vivien en grups nòmades, igualitaris i sense propietat privada, com explica molt be Cristopher Ryan, en el seu fantàstic llibre 'Sex at dawn'. En el llibre, parla molt de sexe, però també d'economia. Així totes les grans ideologies, des del Cristianisme, fins la Revolució Francesa, el Comunisme o l'Anarquisme recullen aquesta oposició a la injustícia o asimetria i la desigualtat. Però, es clar, aquelles normes ètiques i morals que serveixen pels grups de caçadors recol·lectors, i que portem escrites al ADN, no necessàriament serveixen per governar països. La macroeconomia és basa en la desigualtat i la injustícia, i la no acceptació de les lleis de la macroeconomia, són els que ens provoquen a tots una sensació permanent que iles coses no es fan bé. El món hauria de ser just i uniforme segons la nostra percepció. Volem adaptar el món a les nostres conviccions. Bé, en tot cas, per entendre els macrofenòmens, hem d'entendre que hi ha un moment en que les societats es revolten contra un excés de diversitat i injustícia.

Per tant, qui vol la pau, no pot cercar la imposició a llarg termini de situacions injustes, perquè sempre toparà amb la concepció genètica dels humans. Això es pot aplicar a microcomunitats: empreses, un hospitals, escoles, o a macrocomunitats, com les relacions entre nacions com Catalunya i Espanya. Al final, sempre sobreviu qui millor s'ha adaptat, però a la meitat de la pel·lícula costa endevinar el final.

LLUÍS MONT és cardiòleg
@montgirbau



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.