Memòria de tres dècades a l'Ajuntament. 1987: L'alcalde Aymerich


  • Comparteix:

pepe.garcia

Pepe Garcia


Publicat: el 19/mar/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Crec recordar que la primera intervenció com alcalde de Joan Aymerich la va fer des del centre de la plaça Barcelona. No recordo exactament si va ser després del ple de presa de possessió del nou consistori. Era principis d'estiu un dia a la tarda i l'encara secretaria de l'anterior alcalde va rebre una trucada que va transmetre al nou cap del consistori. En Joan va pensar un moment i després va entrar a l'aAjuntament acompanyat per la secretaria i va pujar les escales cap al seu despatx.

Ell, sempre impecablement vestit, pantaló i jaqueta blau marí amb corbata a joc. D'estatura mitjana, amb el cabell ben tallat i canós, amb el seu caminar lànguid i tranquil. Nacionalista i, en certa manera, conservador. Un petit empresari, un home del poble de tota la vida que ara es convertia en la màxima representació institucional de la ciutat, i que a l'entrada d'aquest al consistori es trobava una casa desfeta, amb els treballadors cabrejats i empipats per tot el que havien passat els últims quatre anys.

De veu relaxada i tranquil·la, que mentre parlava amb tu movia algunes de les mans on acostumava a porta les claus del seu cotxe, un vehicle de bastant anys que alguns deien no anava amb la representació de tot un alcalde de Sant Cugat, però segurament en Joan no tenia que presumir de res, ja que s'havia fet a si mateix, des que va començar a treballar de jove a l'escola de tapissos Aymat i més tard va donar el pas a crear el seu propi negoci.

Aymerich, un alcalde que mai va necessitat presumir de ser alcalde, solament de ser del Barça, de ser culer. Aymerich, l'alcalde que en certa ocasió va dir que les coses no passen perquè sí, que va donar peu a millorar les relacions amb la representació sindical amb una frase que es va fer famosa des de llavors: 'Els problemes i les coses es poden solucionar si existeix voluntat política'.

Un alcalde, un home que no necessitava ni mai va necessitar ni cotxe ni xofer oficial, tot i que també era parlamentari a la Generalitat... Aymerich, empresari, botiguer, treballador incansable des de les nou del matí fins passades les deu de la nit, amb un petit descans al migdia, que si podia i li deixaven feia una estona de migdiada, perquè al principi de la seva legislatura encara no existien càrrecs de confiança, a excepció del cap de personal i la secretaria d'alcaldia. Així, si havia qualsevol problema gran o petit durant el temps que hi era descansant a casa seva, el trucaven a ell directament. Encara no s'havia descobert la ganga de contractar càrrecs de confiança i els sobresous de dedicació exclusiva. El futur estava lluny encara.

I si una cosa tenia segura el nou alcalde era que l'Ajuntament funcionava perquè ho feien els seus treballadors. Un alcalde més conciliador i humà sense abandonar la part política que dominava com un vell estratega dels escacs. També l'èxit del Joan al capdavant del consistori durant tots els anys, que va ser alcalde gràcies a alguns dels seus col·laboradors i regidors, com Jordi Piella en economia en la primera etapa. Aquest, home tranquil i afectuós amb el personal, o el mateix Joan Recasens durant totes els posteriors mandats que va donar un impuls en els temes de serveis urbans modernitzant la ciutat.

Joan Recasens era afable, tenia bondat en la mirada i sensibilitat al cor, era bona gent. Durant tots els anys que va treballat a l'Ajuntament mai li vaig veure un mal gest contra ningú.

Joan Aymerich va ser l'últim alcalde abans que la política ho acaparés tot en una ombra negra, llarga i profunda on el més important eren els partits i les seves directrius, idearis i doctrines polítiques.

Continuarà...

PEPE GARCÍA és membre de CCOO



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.