Inicia sessió 
Registra't
En tot cas, la intimidació a persones per les seves idees o actuacions, o per la seva pertinença a una raça, o a un col·lectiu, o a un partit polític, sempre és un camí molt perillós, de vegades sense retorn, i que sovint provoca una escalada de violència que ja no te aturador. Tenim molts i molts exemples històrics. No cal anar a l'Alemanya Nazi. Ací, a casa nostra, va sorgir un moviment sindical potent, a començaments del segle XX, les patronals varen intimidar i posteriorment varen contractar pistolers per matar els líders sindicals. Els sindicats es varen armar, i la CNT va començar a proclamar la necessitat de la revolució i la lluita armada.
La responsabilitat de les escalades de violència sempre és compartida, però al final, tant li fa qui va ser el que va donar 'la primera hòstia', el resultat sempre és el mateix: acabar a garrotades. L'estat ha de ser flexible, i ha de modificar la legislació per protegir les persones més indefenses. Però els administrats han d'evitar la intimidació. Hi ha moltes formes possibles de protesta abans de perseguir i intimidar. Ara que tothom li riu les gràcies al 'escrache', perquè va contra uns neofatxes corruptes, algú hauria de recordar quans morts ha costat crear un sistema parlamentari democràtic a Espanya, abans de jugar a jocs perillosos.
LLUÍS MONT és cardiòleg
@montgirbau
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.