Les mans enllaçades


  • Comparteix:

blai.blanquer

Blai Blanquer


Publicat: el 1/des/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Quan els nuvis es casen, estenen les mans sense dir res, en signe d'oferiment i acceptació mútua. I les enllacen com qui diu: 'Poso la meva vida a favor teu'. A continuació, diuen la cèlebre paraula: 'T'estimaré tots els dies de la vida'. El pas dels anys arruga aquelles mans fresques i tenses que es van enllaçar el dia del casament. I, si és cert que a vegades també es marceix l'afecte, no sempre és així.

He conegut esposos que, després d'una llarga estimació ferma i tendra, els darrers anys la qualitat de la seva relació ha estat posada a prova quan un dels dos ha perdut els trucs (en diuen Alzheimer) i l'altre manté la delicadesa fins al darrer alè: li pren les mans amb la tendresa de sempre, ara que l'altre ja no pot correspondre. Fets com aquests -no són tan infreqüents com sembla- fan entendre l'expressió de Françoise Mauriac, premi Nobel de literatura: 'Després de tants anys, tenir encara tantes coses per dir-se, de les insignificants a les més serioses, sense rebuscaments, sense pretendre admirar o ser admirat. Quina meravella!' I segueix amb una altra observació confortant: 'L'amor conjugal que perdura entremig de mil peripècies, em sembla el més formós dels miracles, per bé que sigui també el més comú'.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.