Inicia sessió 
Registra't
Però ens crèiem els discursos, les paraules que emocionaven, que com deus llançaven des d'una tribuna d'un camp de futbol, de bàsquet o una plaça de toros. Ens crèiem que ja érem amos de les nostres pròpies vides, pel sol fet de poder escollir cada quatre anys a quines decidirien per nosaltres, que abans d'allò que ens arribava depressa i corrent anomenaven 'procuradores a cortes' i ara eren diputats. I a la casta aristocràtica la va substituir la tribu política, que amb el pas del temps, dels discurs van passar a governar via decrets i a les consignes polítiques com feia Lenin amb el proletariat.
I potser a Catalunya van tenir més sort que a la resta del país, a l'Espanya de la fam. Aquí va ser elegit president de la Generalitat després de la volta de Tarradellas, un home des de llavors anomenat per sempre President Pujol. I certament que aquells anys van ser de grans logros per a la recuperació autonòmica catalana i la seva ciutadania, en llibertats, igualtats, drets civils i benestar social.
I amb el mític estadista president arribaren les empreses estrangeres i el creixement econòmic, sobretot les empreses japoneses (Sharp, Sonny, etc.) que varies dècades després, però aquesta vegada de la ma d'un altre president, Artur Mas, veiem com marxen fora. I veiem com tot s'enfonsa a Catalunya amb l'anomenat govern dels millors, o amb els que queden d'ells, donat que alguns s'han marxat també, segurament en el convenciment del que fa unes setmanes deia un exconseller en un debat a Esade ('La política es para los chusqueros'), el mateix que en el seu moment va dir el president espanyol Adolfo Suárez ('Soy un chusquero de la política') i que la periodista Pilar Urbano així ho va descriure en una crònica a l'ABC.
Tanquen els comerços i les empreses davant la passivitat dels nostres governants autonòmics i nacionals, portant-se amb això milers de llocs de treballs i aquells anys d'esforços i sacrificis que per a molts dels que ho van viure ho fèiem amb la il·lusió de veure de la nada néixer un nou país que ara torna a passar fam, desterraments i penúries.
Molts de nosaltres defensem un país, una Catalunya inclusiva i amb cohesió social i estem en contra fermament de les polítiques que porten retallades i privatitzacions que solament aporten més pobresa i desigualtats socials, posant en perill l'estat del benestar. Els drets com nació catalana i els drets socials no es poden separar, per això volem decidir, per una Catalunya social.
Catalunya, país de sofriment al que milers de ciutadans diuen, només, els hi queda novament l'il·lusió de un nou començament, que potser arribi entre senyeres i estelades al crit de 'L'adéu, Espanya, adéu'. Mentres d'altres, el sentit de vegades poc valorat de la intuïció, els hi diu que hi haurà un acord entre les parts enfrontades, sobretot per salvar les seves dignitats. Però sempre, sempre per a mols ens quedarà allò del que va significar aquell dia, el dia de la Via Catalana, i que ens dona força per enfrontar-nos a un nou demà, a un nou futur.
PEPE GARCIA és membre de CCOO
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.