Quina Europa tenim? Quina Europa volem?


  • Comparteix:

maria.sansa

Maria Sansa


Publicat: el 23/gen/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ja han passat 56 anys des de la creació de la Comunitat Econòmica Europea. Els temps que es vivien eren difícils i calia trobar una sortida pacífica i es van crear una sèrie d'organismes internacionals. Però ja a l'any 1993, es veu que calia també donar-li una configuració política, i se la denomina Unió Europea.

Actualment s'ha passat de l'Europa dels sis, dissenyada per persones com Jean Monnet, a l'Europa dels 28, amb llengües, cultures i religions diferents.

Les noves tecnologies, els avenços en els mitjans de comunicació i els nous moviments socials ens diuen que és el moment de pensar en un altre tipus d'Unió. Però quin?

Per una banda ens hem adonat que certs problemes (ambientals, de mercat, de drets humans,de fiscalitat...) s'escapen a la dimensió de l'Estat-Nació i porta a associar-se a un altre nivell.

D'altra banda, la necessitat d'identitat, de relacions properes i de proximitat dels governs als problemes ciutadans s'intenta satisfer durant el segle XX a nivell subestatal (l'Espanya de les Autonomies, l'Europa de les regions i dels Municipis...).

Ulrich Beck defineix: 'Jo crec que encertadament en l'època actual com la 'segona modernitat'. La primera es va donar en la consolidació de l'Estat-Nació, que va configurar fortament la societat, inclosa sota el territori corresponent. Era un Estat-contenidor, perquè dins les seves fronteres i per contraposició al que hi havia més enllà d'elles, els diversos aspectes de la vida dels ciutadans quedaven definits: llengua oficial, religió, sistema econòmic, polític, educatiu...'

Amb la globalització de les relacions econòmiques, polítiques i culturals, però, ens trobem en el trànsit cap a la 'segona modernitat', en què es trenca el contenidor gràcies a Internet, que uneix els que estan lluny i separa els veïns en el espai; o perquè hi ha ciutadans que per tenir una biografia globalitzada se senten pertanyents a diversos països alhora. Sigui com sigui, la Unió Europea camina cap a una nova concepció del poder polític, en què les relacions entre municipis, regions o estats poden ser variables en funció dels interessos concrets que agrupin els nous actors en cada moment. Aquesta configuració és la que Manuel Castells anomena Estat-xarxa.

És cap aquí on volem anar al segle XXI?

MARIA SANSA és exregidora



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.