Inicia sessió 
Registra't
La pràctica d'esport regular i intens incrementa el risc de mort sobtada: 1,6 morts per 100.000 en esportistes, enfront de 0,75 per 100.000 en gent no esportista. Els esports més relacionats amb aquesta patologia són per ordre d'incidència: futbol, ciclisme i atletisme.
Per edats hi ha dos pics d'incidència, al voltant dels 25 anys i un altre entre els 40-55 anys. En aquest últim grup és freqüent la presència d'exesportistes que es reincorporen a la pràctica esportiva o gent que mai havia realitzat cap esport prèviament i que per temes de salut decideixen iniciar aquestes pràctiques. És molt més freqüent en homes que en dones amb una proporció 3 a 1. Es creu que hi ha una protecció hormonal a les dones davant d'aquestes complicacions. Hi ha un petit grup de persones que tenen una certa predisposició genètica a patir aquesta malaltia i es coneixen membres d'una mateixa família que han patit arrítmies greus que han acabat amb una aturada cardíaca, com es el conegut Síndrome de Brugada.
En quan a l'etiologia, la majoria de les morts sobtades són provocades per problemes cardiovasculars, entre un 70-90% de casos. Les causes varien segons l'edat, però els podem agrupar en tres gran grups:
1.- Les arrítmies: (cardiopatia arritmogènica). Anomalies del ritme cardíac que provoquen una aturada cardíaca. Són més freqüents en gent més jove. Algunes d'elles es poden detectar en un estudi electrocardiogràfic de rutina.
2.- L'obstrucció de les arteries coronàries per ateroesclerosi: (cardiopatia isquèmica). No arriba prou sang al cor durant l'exercici i això provoca un dèficit de funció del cor desencadenant una arrítmia o una aturada cardíaca. És més freqüent en el grup de gent de 50 anys.
3.-Hipertròfia de la musculatura cardíaca: (cardiopatia hipertròfica). L'esport provoca l' increment de la musculatura cardíaca i, durant l'esforç, les coronàries, que són les artèries que porten la sang al cor, no poden fer arribar tota la sang que necessita el cor per oxigenar el múscul cardíac, ja que aquest ha augmentat molt de tamany. Això fa que es perdi la funció cardíaca, provocant una aturada cardíaca o arrítmies mortals.
Podem fer alguna cosa per intentar reduir la incidència de la mort sobtada relacionada amb l'esport o la seva mortalitat? Per suposat que sí.
El primer de tot és sensibilitzar la població, atletes, federacions esportives, organismes oficials, etc, que aquest problema existeix i que en certa mesura es pot detectar precoçment i evitar-ho en alguns casos, mitjançant la realització de revisions mèdiques preventives amb unes proves complementàries adequades, que poden diagnosticar algunes d'aquestes patologies que hem citat.
Tots els atletes haurien de fer de manera periòdica aquestes revisions, que incloguin un recull d'antecedents i malalties prèvies, una electrocardiografia, ecocardiografia i en alguns casos proves d'esforç (ergometria). L'electrocardiograma permet veure alteracions del ritme i de la conducció elèctrica cardíaca. L'ecografia del cor permet veure alteracions de l'estructura del cor, hipertrofia del miocardi, alteracions valvulars etc. I la prova d'esforç permet analitzar com s'adapta el cor a un esforç físic intens i detectar signes de patiment cardíac o l'aparició d'arítmies.
En el nostre país no existeix cap legislació que reguli l'obligatorietat d'aquestes revisions però cada vegada i per l'increment de notícies en el mitjans de comunicació de morts durant la realització de l'esport, se senten veus que demanen una normativa que ho reguli en els esportistes, i no deixar-ho en mans de la voluntarietat.
El cost econòmic d'aquestes revisions és equivalent al que destinem a revisions periòdiques dentals, revisions de vehicles i aparells domèstics i només ens cal una mica de sensibilització per decidir que això és quelcom prioritari.
A la Secció de Atletisme del Club Muntanyenc de Sant Cugat s' ha fet una campanya de sensibilització vers aquestes revisions i s'ha facilitat des de la Secció, amb convenis amb centres de salut, la realització d'aquestes revisions de manera rutinària, amb el contingut que comentaven: electrocardiografia, ergometria i ecocardiografia, escollint les proves en funció de l'edat, anys de pràctica esportiva i de les troballes en els antecedents, exploració física i proves complementàries, assessorats per metges esportius i cardiòlegs. Aquestes revisions són completament voluntàries, però amb els anys, cada vegada són més les persones que inverteixen temps i diners en realitzar-les.
A més de la prevenció també és important, per millorar el pronòstic de la mort sobtada, la formació de la població en la correcta actuació davant d'una aturada cardíaca. Tots els empleats d'un club esportiu, administratius, entrenadors etc, haurien de saber identificar una aturada cardíaca i fer correctament maniobres de suport vital bàsic (SVB), amb ventilació i massatge cardíac. És conegut que la rapidesa d'inici d'aquestes maniobres, fetes d'una manera correcta, milloren el pronòstic de supervivència i de recuperació posterior. És fonamental que mentre arriben els serveis mèdics especialitzats, es comencin amb celeritat i eficiència. Un element més que pot ajudar a millorar el pronòstic de supervivència és la presència de desfibril·ladors externs semiautomàtics (DEAS) en llocs accessibles al públic en general, el que inclouria estadis, pistes d'atletisme, camps de futbol etc...
Hi ha una campanya a Catalunya d'introducció d'aquest aparells en llocs públics estratègics com aeroports, centres comercials, camps de futbol, etc, pel maneig de l' aturada cardíaca. La majoria d'aturades es produeixen en aquests àmbits, i té molt sentit que aquets aparells estiguin on fan falta, ja que també la precocitat de la desfibril·lació, millora de manera molt significativa la recuperació entre un 50% - 75%. Per cada minut de retard en la realització de la desfibril·lació, es redueix la probabilitat de supervivència en un 10%.
Els DEAS són uns aparells electrònics portàtils que diagnostiquen l'aturada cardíaca i saben diferenciar si el cor està fibril·lant o està completament aturat. Quan el cor fibril·la, que no és més que un tremolor del cor inefectiu per la seva funció, i apliquem un corrent elèctric de manera precoç (desfibril·lació), restablim de nou un correcte ritme cardíac. També, si el cor està completament aturat, l'aparell ho detecta i indica que s'ha de continuar amb el massatge cardíac i no amb una desfibril·lació.
Aquest aparells si bé són dispositius sanitaris i s'ha de fer una petita formació, en situacions d'emergència, els pot fer servir qualsevol persona que sigui capaç de seguir les indicacions auditives que va donant l'aparell.
A la secció d'Atletisme del Muntanyenc també hem realitzat un programa formatiu per als entrenadors, la junta i els pares que volien aprendre aquestes maniobres i l'utilització dels DEAS, amb maniquins de simulació. L'experiència va ser molt exitosa i tenim l' intenció de fer noves jornades per no perdre les habilitats que s'han anat adquirint.
RAMON ADALIA és especialista en anestesiologia i reanimació i membre de la junta de la Secció d' Atletisme del Club Muntanyenc de Sant Cugat
Columna publicada originalment el 14 de març de 2014
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.