Només ens faltava això


  • Comparteix:

dani.aguila.aviles

Dani Aguila Aviles


Publicat: el 25/jul/12
Opinió d'esports
Més Columnes de l'autor
PDF

Tots som conscients - en major o menor mesura - de la situació en què vivim. Alguns els afecta de manera més directe, altres ho viuen des de lluny i n'hi ha que se n'adonen tard i de cop. És per això que, en moments com aquest, cal saber mantenir una actitud i comportar-se d'una forma que, per molt que sembli contradictori, no és gens fàcil. Cal 'divertir-se', ni més ni menys. De fet, un dels instruments a través del qual és fàcil, sa i enriquidor passar-ho bé és l'esport. I sembla que algú està perdent això de vista, i només ens faltava això.

ESCOLTA-HO

L'esport és oci, competició, respecte, solidaritat, i un munt de valors més que, lluny de fomentar l'odi i la baralla, ha de servir de bàlsam per a la rutina, en alguns casos sagnant. I ho ha de ser a qualsevol nivell. Aquell que seu al sofà o va amb els amics o les amigues al bar a veure el partit del seu equip, sigui de l'esport i del color que sigui, va a relaxar-se i a passar-ho bé. I aquell que, després d'una dura setmana de treball, té la cita al camp de terra d'un dels pobles més petits de Catalunya per tal de jugar un partit a la categoria més regional de totes també ha d'anar a relaxar-se. I a les capes mitjanes de l'esport, també.

Perquè l'espectacle viscut el segon i el tercer cap de setmana de juny és de tot menys esport. Per aquells que no ho sàpiguen, el Sant Cugat Esport va disputar una conflictiva eliminatòria d'ascens contra el Turó de la Peira. Més enllà de cercar culpables, el que és una realitat és que la violència i l'odi que van aportar alguns sectors d'aquell enfrontament van arribar a tal extrem que es va necessitar les forces de l'ordre per resoldre la situació. Això a l'anada, perquè a la tornada l'equip santcugatenc va haver de ser escortat per un contingent policial, fet que provocava una escena que abocava més a un episodi militar que a un espectacle esportiu.

Si bé l'esport va néixer per entrenar-se per la guerra, cal deixar cada concepte al seu calaix. I agafar els calaixos i deixar-los als seus respectius armaris. I, per si un cas, agafar els armaris i canviar-los d'habitació. Tot ben lluny. Aquests episodis han de ser detectats, analitzats, sancionats i, a partir d'un bon paquet de mesures preventives, evitats i tallats d'arrel abans no creixin com un granet molest i més dolorós del que pugui semblar. Això és, per sobre de tot, responsabilitat de les respectives federacions. Perquè, i torno al principi, si l'esport ha de servir per 'divertir-se', si ha de fer-nos somriure, emocionar-nos i, per desgràcia, patir en algun moment per després tornar-nos a aixecar i intentar vèncer, no podem permetre'ns anar als camps amb odi. Amb por. Amb violència. Només ens faltava això.

DANI AGUILÀ és redactor d'Esports de Cugat.cat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.